Publicitat
Diners

Al creixement per la via de la reindustrialització

FÒRUM TERRASSA INDUSTRIAL. Diari de Terrassa estrena el cicle convidant els industrials de la ciutat a reflexionar sobre el present i el futur de l’economia

El Fòrum Terrassa IndustriaL va ser un espai per compartir impressions i parlar d’economia / LLUÍS CLOTET

La indústria és al moll de l’os de la ciutat de Terrassa i ha de ser la palanca de creixement després del malson de la pandèmia. Ara toca créixer i, en aquest moment estratègic, les empreses demanen agilitat a l’administració, més col·laboració publicoprivada i fan una crida a la reindustrialització. La sala cúpula del Teatre Principal va acollir dimecres el primer Fòrum Terrassa Industrial organitzat per Diari de Terrassa, amb el suport del Consorci de la Zona Franca. Una trobada amb empresaris, industrials, representants de l’administració i professionals, convidats a reflexionar sobre les oportunitats d’una economia bolcada en el creixement i la innovació.

Els empresaris egarencs i els ponents, compartint projectes i neguits a la Sala Cúpula del Teatre Principal /FOTOS LLUÍS CLOTET

Marc Basté, conseller delegat del Grup Edicions de Premsa Local i editor de Diari de Terrassa i Diari de Sabadell, va donar la benvinguda als assistents i va convidar els ponents del fòrum a analitzar els reptes empresarials. “L’economia industrial és la base de les nostres comunitats, és arrelament i genera identitat -va dir. La distància entre els encarregats de la gestió pública i els de generar riquesa sovint és artificial. Aquest acte va d’això, d’acostar-nos.”

Els empresaris creuen que és el moment de créixer i reindustrialitzar la ciutat i el país

Al Fòrum Terrassa Industrial van participar com a ponents Pere Navarro, delegat de l’Estat al Consorci de la Zona Franca i exalcalde de Terrassa; Lluís Juncà, director general d’Innovació de la Generalitat de Catalunya; Jordi Rodríguez, director general de la Fundació Leitat; Francesc Escribano, conseller delegat del Grup Moehs, i Xavier Marcet, president de Lead to Change i expert en management, innovació i lideratge.

Pere Navarro, delegat del Consorci de la Zona Franca

Pere Navarro, oportunitats
Navarro va ser el primer a plantejar que, en l’actual context postpandèmic, “això va d’oportunitats de creixement. Ja ho vam experimentar amb la crisi de l’immobiliari”. El polític egarenc va explicar com, al Consorci de la Zona Franca, “abans de la pandèmia vam intuir que tornarien la fàbrica i la indústria”. El 2019 van inaugurar la primera incubadora en alta impressió 3D d’Europa, un projecte coral amb el centre tecnològic Leitat.

Lluís Juncà, cooperació
Des de l’administració autonòmica Lluís Juncà , director general d’Innovació i Emprenedoria, va admetre que la maquinària pública “pot ser lenta i feixuga” i va fer una crida a l’empresariat a “canviar el paradigma de la desconfiança pel de la col·laboració. Hem de millorar la maquinària administrativa”, va dir, i fomentar la cooperació publicoprivada. Juncà va posar com a exemple “la innovació blava, acostant ciència i empresa, recerca i companyies”.

Marc Basté, editor de Diari de Terrassa, conversant amb alguns assistents

Jordi Rodríguez, reindustrialitzar
El director general de Leitat, Jordi Rodríguez, va explicar com la pandèmia ha constatat la importància de la indústria de proximitat i va fer una crida a formar “nous operaris 4.0. Tenim teixit productiu i capacitat per formar. Hem d’entomar-ho”.
Els empresaris tenen clar que és el moment de centrar esforços a reactivar l’economia i facilitar la formació de professionals. “Si volem créixer, hem de reindustrialitzar”, va dir el conseller delegat del grup MOEHS, Francesc Escribano.

Francesc Escribano, créixer
L’empresari, que gestiona un grup amb més de mil treballadors, creu que “ara és el moment d’avançar”. El pes de la indústria en el PIB ha caigut del 25 al 16 per cent, va dir. “És el pilar de l’Estat del benestar i no pot ser que costi tant muntar una empresa. Cal agilitar els tràmits de l’administració i despertar vocacions tècniques. No tothom pot ser cuiner.” La reflexió va donar peu a debatre sobre el model econòmic català, que sovint ha pres com a referent el patró de les tecnològiques.

Xavier Marcet, Jordi Rodríguez, Lluís Juncà, Marc Basté, Francesc Escribano i Pere Navarro

Xavier Marcet, cultura empresarial
“Estem enmig d’un gran malentès”, va apuntar Xavier Marcet, per a qui “la indústria és el gran amortidor de la societat” i ha de continuar sent-ho. Per al consultor, “el nostre problema és de creixement i hem de canviar el focus, no posar-lo tant en la innovació. Hem de créixer apostant per àmbits com la salut, el canvi climàtic i la sostenibilitat”. No ha de ser un creixement “disruptiu, al marge del factor social. Aquest no és el nostre model”. Marcet creu que Catalunya i Europa viuen “un moment important. Es repartiran cartes i hem d’estar preparats”. I va fer una crida a l’administració, a “deixar de banda la cultura profundament antiempresarial que hi ha en alguns espais de poder” i apostar pel teixit econòmic català .

Isaac Albert, publicoprivat
En el mateix sentit, ja oberta la taula rodona al debat amb els assistents, el primer tinent d’alcalde, Isaac Albert, va apostar perquè el canvi de paradigma cultural i econòmic sigui “compartit per les empreses i l’administració”. La col·laboració publicoprivada no vol dir repartir papers, va defensar. “Vol dir recooperar, compartir beneficis i costos, no econòmics, també socials. Hi ha experiències d’èxit a Terrassa.”

Francesc Escribano, conseller del grup MOEHS, durant el debat

Els empresaris locals van insistir en la necessitat d’agilitar els tràmits administratius que bloquegen els projectes empresarials. Pere Masachs va posar de relleu una “alarmant falta de sòl industrial “, que arrisca les inversions i el creixement. En aquest sentit, Francesc Roca, gerent de l’empresa de tints i acabats Finish, SA, va explicar que “fa 15 anys que volem créixer a Terrassa i no hi ha espai. I ara sortint de la pandèmia rebem una inspecció de l’IAE amb 4 anys de retroactivitat. De veritat volem indústria?”, va preguntar.

Núria Aurell, les pimes
Núria Aurell, enginyera industrial i directora de quatre empreses del sector tèxtil i químic, va reivindicar el paper de la dona en aquest procés de reindustrialització i rellançament de l’economia i de les pimes. “Les grans empreses són el motor -va dir- però no podem oblidar les pimes, són a l’origen de molts dels que estem aquí.” L’empresària va recordar que “hi ha pimes tecnològiques que no responen a necessitats massives” i tenen un gran futur.

Oriol Alba, propositivitat
Hi ha una generació d’empresaris que, com Aurell, aposten per mirar endavant amb optimisme i afrontar la postpandèmia en clau d’oportunitat. Oriol Alba, secretari general de la patronal Cecot, va parlar de “confiança” i de ”futur” i va convidar els empresaris a no perdre temps “en el diagnòstic” de la situació per concentrar-se a “passar a la part propositiva”.

El butlletí matinal del diari, Bon Dia Terrassa
Cada matí al teu correu. Gratis.

Llegeix la nostra política de privacitat per a més informació.

Publicitat
Al creixement per la via de la reindustrialització
To Top