La nova política de blocs

Pere Simó Domènech, director de l'oficina de Renta 4

La situació econòmica i d’estabilitat mundial propiciada per la globalització està trencant-se a marxes forçades. Les mesures de pressió econòmica contra Putin i Rússia comencen a conformar un escenari de blocs com en la guerra freda, de manera que malgrat l’intent d’aïllament de l’economia russa, sembla que alguns països aprofiten la conjuntura per establir i reforçar acords econòmics i comercials amb aquest país, com és el cas de la Xina, que ha incrementat les compres de carbó i petroli, de l’Índia, que pagant en rupies aconsegueix el petroli amb descomptes importants, o altres com el Brasil, Mèxic, Aràbia Saudí o Sud-àfrica. Són 52 els països que han aplicat sancions contra Rússia, contra 143 que no ho han fet. Si no s’estenen, no seran efectives per frenar la visió imperialista russa. S’hauria d’haver fet com després de la invasió de Crimea, quan l’augment de la producció de petroli per part dels EUA i Aràbia Saudí va conduir a abaixar de 109 $ a 44 $ el barril de petroli entre 2014 i 2015, i va aconseguir posar en crisi l’economia russa. Ans al contrari, sembla que les actuals mesures aconseguiran abans empobrir Europa, amb l’increment de la inflació, un menor creixement i una falta de recursos energètics o una puja dels preus pels proveïdors alternatius, ja que els recursos verds encara no estan en plena explotació. A la vista d’aquestes circumstàncies, se’ns planteja un nou escenari de guerra freda, més complexa que el que històricament funcionava. Si hi afegim el menor creixement de les economies nord-americana i de l’Europa occidental versus el fort creixement de la Xina (els economistes estimen que el 2030 arribarà a superar la dels EUA en producte interior brut), el joc de blocs mundial es veurà ampliat. El pes de la població asiàtica jugarà un paper determinant per desplaçar el pol econòmic cap a Àsia.