Perspectives d’inversió

Pere Simó Domènech, director de l’oficina de Renta 4

Després de 15 anys de polítiques monetàries expansives, amb barra lliure de liquiditat, on l’endeutament públic exagerat ha alimentat el creixement econòmic, fent créixer el consum i aprofundint en l’esquema d’optimització de costos coadjuvats per una forta política de globalització, s’ha anat acabant aquest escenari de forma progressiva i hem entrat en una nova economia que és fonamenta en una forta inflació i uns tipus d’interès al alça per frenar la demanda i el consum i així poder controlar la inflació. A més, els culs d’ampolla i la guerra d’Ucraïna han fet veure la necessitat d’assegurar l’abastiment a les empreses industrials i comercials. Així, hem entrat en un nou esquema de desglobalització i de duplicació de subministraments tant per l’energia, com en les matèries primeres, i es comença a retallar la dependència de la Xina en la producció industrial i amb manipulació. La nova economia, doncs, escanyarà molts els marges empresarials, molt més dràsticament a Europa que als EUA, ja que Europa no és productora de gas i petroli, fonts principals de l’economia productiva tradicional. Aquesta situació sembla a hores d’ara que no generarà, com en èpoques passades, cap terrabastall sinó que el canvi serà més ordenat i progressiu del que en un principi es vaticinava. De fet, no sembla que hi hagi d’haver plans de reconversió sectorials, sinó un ajustament sectorial i per països gradual per adaptar-se als nous condicionants econòmics. No s’espera un creixement sobtat i pronunciat, sinó una lenta evolució marcant un mínim, i recuperant el creixement econòmic quan els bancs centrals vegin controlada la inflació. Així, els inversors podrem tenir oportunitats especialment el primer any amb renda fixa a curt termini i essent finalistes (aguantant fins al venciment els bons), i esperant els resultats empresarials per discernir quines empreses estaran millor situades per a la recuperació.