Cap on van els mercats?

Pere Simó Domènech, director de l’oficina de Renta 4

Les últimes setmanes els inversors estan tornant a invertir en renda variable, tot fent pujar els mercats borsaris. Sembla, doncs, que continuem creient en un canvi de tendència en el creixement econòmic. Sembla que la inflació va remetent de forma més accelerada del que els especialistes anunciaven, i els bancs centrals disminuiran el ritme o inclús pararan la pujada de tipus d’interès. Els inversors, per no quedar-se fora, estan prenent posicions en renda variable de nou, i de forma excepcional a les borses europees, que estan gairebé al màxim dels últims dos anys. Aquesta situació entra en contradicció amb el que anuncien els especialistes, que continuen remarcant que no està prou clar que la inflació, que té molts fronts oberts (energia, primeres matèries, colls d’ampolla, desglobalització, guerra russa-ucraïnesa, sous del personal...), es pugui corregir amb la pujada de tipus i la consegüent retallada de disponible, de comerç i, en resum, d’activitat econòmica. Els especialistes anuncien una modulació lenta de la inflació, en què trigarà més d’un any i mig a situar-se per sota del 3%. Aquesta situació dicotòmica, amb dos discursos ben oposats, un a l’alça i l’altre a la baixa, ens pot dur aviat a un petit ensurt, que pot acabar amb una situació de pànic, que és el que no interessa a cap de les parts implicades. Una situació de por generalitzada portaria al caos i a possibles caigudes fortes i ràpides dels mercats. Aquest escenari em recorda al que vam viure a Espanya amb el sector immobiliari. Vam estar dos o tres anys abans de la caiguda del 2008 pensant que uns increments de preus continuats del 15% anual de mitjana durant gaire temps era inviable, però l’inversor va seguir amb la inèrcia fins a la situació de trencament generalitzada. Ja diuen els psicòlegs que l’home segueix la seva inèrcia i que triga de mitjana de tres a sis mesos a adaptar-se als nous requisits d’un mercat. Aquest podria ser el cas d’ara.