El llarg camí per moderar la inflació

Des de principi d’any, hem pogut apreciar com els mercats han tingut un excel·lent comportament durant el mes de gener, cosa que ens pot fer arribar a pensar que el pitjor escenari ha passat i cometre l’error de comprar abans d’hora. Històricament, en el 100% dels casos en què hem estat en un escenari econòmic com l’actual, hem vist com les borses corregien gran part de la seva trajectòria a mesura que s’anunciaven les pujades de tipus d’interès (escenari viscut el 2022), per tal de corregir els alts nivells d’inflació. Després d’aquesta fase de caigudes ràpides o suaus (dominant quasi sempre les ràpides), venien recuperacions “desmesurades” per part dels mercats (efecte pèndol). Aquest fet sembla marcar un canvi d’escenari des del punt de vista de l’anàlisi tècnica, i el fet que estigui referendat momentàniament per les últimes dades d’ocupació als Estats Units d’Amèrica, que és el que es mira de prop la FED, ja que d’una previsió de 185.000 nòmines no agrícoles el gener, es van triplicar (557.000), i que moltes empreses també mantenen encara un nivell raonable de beneficis pròxims als esperats ens pot fer pensar que la fase correctiva ja ha acabat. Per contra, nosaltres pensem que aquest escenari, que fins ara ha anat reduint la inflació, probablement es trobarà que per baixar-la al nivell del 2% al 3%, que és el que busquen els bancs centrals, es necessitarà molt més temps del que ara pugui semblar. Per tant, els bancs centrals poden anar apujant els tipus d’interès per frenar el consum durant més temps i l’economia acabarà en una recessió. Segons el sentit comú, aquest sembla el camí més raonable, i com més tardem els inversors a creure-ho, més sobtada pot ser la caiguda. L’escenari que es pot produir és el d’una lateralització dels mercats amb correccions i pujades encadenades, donant temps a l’acomodació de la inflació.