Els afectats per un ERO continuen a la baixa al Vallès Occidental

El nombre de treballadors afectats a la nostra comarca per un Expedient de Regulació de l’Ocupació (ERO) continua reduint-se. El Vallès Occidental va registrar el primer trimestre de l’any 678 persones incloses en un procediment d’aquestes característiques, un 79,4% menys que el mateix període del 2022 (3.292). El segon trimestre, del qual se n’han publicat dades recentment, la xifra va baixar fins a les 584, un 13,64% menys que entre l’1 de gener i el 31 de març i 87,25% menys que un any abans (4.618). El nombre d’expedients autoritzats, però, ha augmentat un pèl entre el primer i el segon trimestre. Entre el gener i el març van ser 19 i entre l’abril i el juny, dos més: 21. En comparació amb el segon trimestre del 2022, sí que hi ha hagut un descens i és que aleshores se’n van autoritzar 83. D’aquests 21 ERO del segon trimestre d’enguany, la majoria (10) van ser de suspensió de contracte, sis van ser d’extinció i quatre de reducció de jornada, segons consta en el darrer Flaix socioeconòmic elaborat per l’Observatori del Vallès Occidental. El restant està inscrit en la categoria “altres”. Paral·lelament, més de la meitat de les persones afectades han vist suspès el seu contracte (52,6%; 307) i a gairebé un quart se’ls ha reduït la jornada (24%; 140). Finalment, el 23,5% (137 persones) han estat afectades per mesures d’extinció que impliquen l’acomiadament o la jubilació anticipada. En l’acumulat de la primera meitat de l’any, el nombre d’expedients arriba a 40 (els sis primers mesos del 2022 havien estat 148) i els treballadors afectats 1.262, pels 7.910 del mateix període del 2022. Totes les tipologies d’ERO han registrat una davallada anual, menys la d’extinció, que tant la primera meitat d’enguany com la primera meitat del 2022 ha registrat 13 expedients. En aquest global, sectorialment, gairebé vuit de cada deu persones (977) afectades per expedients pertanyen a la indústria manufacturera. La resta es distribueix per seccions, la major part del sector dels serveis, com activitats professionals i tècniques (71); comerç a l’engròs i al detall (55); activitats administratives i auxiliars (43); educació (25), informació i comunicacions (15), i hostaleria (13); però també de la construcció (42).

Més incidència en la indústria

Així, les mesures de regulació d’ocupació incideixen d’una manera molt més intensa en les activitats industrials que no pas les dels serveis, tenint en compte que en el teixit productiu comarcal la indústria aplega el 14,5% de les empreses i el 21,7% de les persones assalariades. Per ciutats, l’Observatori del Vallès Occidental no ofereix les dades del 2022, però sí que podem fer la comparativa entre el primer i el segon trimestre d’enguany i aquí, les dades de Terrassa difereixen una mica de les del conjunt de la comarca. A la nostra ciutat, el segon trimestre d’enguany s’han incoat més expedients de regulació de l’ocupació que l’any passat (cinc versus quatre) que han afectat també moltes més persones (91 versus 31).