Gir econòmic cap a l’Orient

Pere Simó Domènech, director de l’oficina de Renta 4

No hi ha dubte que l’economia mundial està marcada en aquests últims anys per l’impacte del creixement de la Xina i de la seva àrea d’influència. El fet que la majoria de la població mundial estigui acumulada a la regió asiàtica i pacífica ens fa creure que serà en aquella zona on es dirimirà en un futur pròxim el creixement econòmic. D’altra banda, l’economia mundial està també en un procés de desglobalització i de reagrupament en dos grans blocs. El bloc occidental manat pels EUA, i que inclou els països alineats a favor de les sancions a Rússia. I el bloc excomunista i independent, que el formen els països alineats en contra de les sancions a Rússia. Amb aquesta excusa, s’està volent trencar l’ordre igualitari anterior i aconseguir descentralitzar la fabricació majoritària que té la Xina. I repartir-la en diferents països i escenaris més amics, com pot ser l’Índia, que –amb més població que la Xina, l’anglès com a idioma comú, i una política més prooccidental– està recollint el fruit d’aquesta desglobalització. D’aquesta manera, pensem que el creixement de la Xina acabarà despertant, de nou, l’àrea asiàtica i pacífica a través de països considerats desenvolupats com són Austràlia, el Japó, Corea del Sud i Taiwan, i del munt de països considerats emergents o en vies de desenvolupament que els envolten. Així, acabaran tenint un creixement diferencial positiu els pròxims deu anys, versus occident. De fet, en el panorama actual destaquen en aquest darrer any els creixements del Japó i de l’Índia. En canvi, a Europa s’ha anat perdent pes en el creixement mundial. Als EUA el mantenen, malgrat la força de les grans emergents asiàtiques com la Xina, que està capgirant l’eix econòmic mundial cap a l’orient i concretament cap a l’eix Àsia-Pacífic i està mantenint als països del continent africà i sud-americà, que són els proveïdors de matèries primeres, en un segon terme.