L’or com a inversió

Pere Simó Domènech, director de l’oficina de Renta 4

Des de temps antics, l’or ha estat un dels béns més preuats a acumular i demostratiu del poder. Ja en època faraònica s’associava al material dels déus, ja que era, com ells, inalterable i imperible. El sistema monetari des d’antic ha estat vinculat a la producció de l’or, per emetre monedes en metalls valuosos com l’or, la plata i el bronze, i a l’era moderna, les monedes ja en paper i altres metalls de menys valor estaven sotmesos a la paritat amb el patró d’or. El 1914 amb la Primera Guerra Mundial, el patró or internacional fou abandonat i només s’aplicava internament a cada país i, per tant, es mantenien encara fortes reserves d’or. A partir de 1944, el patró internacional emprat fou el dòlar americà i la lliura esterlina per la seva encara convertibilitat al patró or, fet que va mantenir-se fins al 1971, quan amb l’increment del deute nord-americà els obligaren a trencar la seva convertibilitat al patró or definitivament. Des d’aleshores, l’or ha continuat sent un article molt preuat, però els països han anat venent molta part de les seves reserves per mantenir el valor de les seves monedes, alhora que l’or s’incorporava com a matèria primera en processos de fabricació industrial, i el mercat es veia afectat per l’estacionalitat en la demanada d’or durant les temporades de casaments a països asiàtics i musulmans. Durant aquest llarg període, el preu de l’or va baixar i va anar oscil·lant en una banda que mai passava dels 1.600 dòlars americans per cada unça Troy (31,1 grams). De fet, l’or no va tocar de nou el preu màxim que va tenir amb la gran crisi de 1929 fins a la del 2008. Avui dia l’or està sotmès encara a una certa correlació amb el dòlar americà, però les oscil·lacions de preu han estat fortes en aquests tres últims anys, ja que l’augment de la volatilitat i del risc fa que els inversors petits i grans acumulin or com a bé refugi. De la mateixa manera, alguns països van anunciar que volien tornar a través de monedes digitals a una nova convertibilitat, fent que el preu tornés a tocar en diverses ocasions els prop de 2.100 dòlars l’unça Troy, amb la perspectiva d’arribar molt més amunt, si entrem en una nova fase de recessió aviat.