El perill japonès

Pere Simó Domènech, director de l’oficina de Renta 4

El deute públic japonès supera el 250% del PIB, i els tipus d’interès dels seus bons sobirans són els més baixos entre els països desenvolupats. Això només s’explica per la política ultralaxa del Banc del Japó, que ha estat el principal comprador d’aquest deute durant anys. El BoJ controla el 57% del total del deute públic japonès. Durant anys, ha estat comprant més bons sobirans que els emesos pel Tresor japonès. La major part del deute públic japonès està en mans de nacionals japonesos. Addicionalment, el BoJ ha portat durant anys una política de control de la corba de tipus d’interès. Mitjançant aquesta política, fixa el tipus d’interès màxim dels bons a llarg termini, actualment no superior a l’1%. Si per les vendes de bons per part d’inversors el tipus puja del nivell fixat, el BoJ compra bons perquè no superi aquest límit. El Japó és el creditor net més gran del món. Dècades de superàvit per compte corrent li han permès acumular la posició d’inversió internacional neta més gran del planeta. El Japó manté 3,3 bilions de dòlars (trilions americans) invertits a l’exterior. D’ells manté més d’1,1 bilions de dòlars en bons del Tresor nord-americà. Aquest factor és determinant per l’efecte que pot tenir als mercats internacionals un canvi en la situació interna del Japó, que portés a vendre part de les seves posicions a l’exterior. El Japó ha viscut dècades d’absència d’inflació, i fins i tot de deflació. Aquesta situació va començar a canviar amb les tensions als mercats energètics de 2021, tot i la invasió d’Ucraïna, on importa el 90% de l’energia que consumeix. La forta depreciació del ien japonès encareix les importacions i és un factor addicional que provoca pressions inflacionistes. Des del començament del 2023, el ien s’ha depreciat més d’un 20% respecte al dòlar nord-americà i des del 2020, un 50%, marcat per l’elevada diferència de tipus d’interès entre el dòlar i el ien, que marca aquesta evolució.