El Banc Sabadell ha guanyat 1.376 milions d’euros entre gener i setembre, un 1% menys que en el mateix període del 2025. Els resultats inclouen l’aportació de la filial britànica TSB durant els quatre primers mesos de l’any, abans de la seva venda al Santander. Sense comptar aquesta activitat, el benefici de l’entitat vallesana puja fins als 1.297 milions d’euros, un 13% més que en els nou primers mesos de l’any passat.
En el tercer trimestre, el benefici recurrent del banc ha estat de 405 milions d’euros, un 13% més que en el mateix període del 2025. L’entitat considera que aquests resultats reflecteixen la fortalesa del negoci a Espanya.
Tot i l’evolució dels guanys, el Sabadell ha ajustat lleugerament a la baixa les previsions d’ingressos per interessos per al conjunt del 2026. Després de presentar els resultats trimestrals, el conseller delegat, Marc Armengol, i el director financer, Sergio Palavecino, han explicat que ara esperen que el marge d’interessos creixi al voltant de l’1%, davant de l’estimació anterior, que situava l’increment per sobre d’aquest percentatge.
També han moderat les previsions d’ingressos per comissions, que passen d’un creixement mitjà d’un dígit a una previsió al voltant del 4%. En canvi, l’entitat ha millorat les estimacions de costos i calcula que augmentaran un 2% aquest any, enfront de la previsió anterior, que se situava lleugerament per sota del 3%. El banc atribueix aquest ajust a una major visibilitat sobre les despeses fins al tancament de l’exercici i a una comparativa favorable amb l’any passat.
Aquests canvis no alteren els objectius de rendibilitat sobre el capital tangible (RoTE), que es mantenen en el 14,5% per al 2026 i en el 16% per al 2027. Tampoc no varia la previsió del cost del risc, que continuarà en els 40 punts bàsics aquest any.
Dividend de 325 milions
Coincidint amb la presentació dels resultats, el Sabadell ha anunciat un dividend a compte en efectiu de 325 milions d’euros, el segon pagament als accionistes amb càrrec als resultats del 2026. La retribució serà de set cèntims per acció i s’abonarà el 29 de desembre.
Durant la roda de premsa, Armengol també ha advertit d’una desacceleració "notable" de la demanda hipotecària, vinculada al descens de les compravendes d’habitatges. El directiu, però, ha matisat que, de moment, el banc encara no detecta una caiguda.
En aquest context, ha reclamat un acord entre les parts implicades per abordar la manca d’oferta d’habitatge i ha advertit que les mesures a curt termini no haurien d’entorpir les decisions estructurals necessàries per resoldre el problema. "Hi ha falta d’oferta, i cal visió i consens per solucionar aquest problema", ha assenyalat, en referència també als nous decrets del Govern en matèria d’habitatge.
BPCE
D’altra banda, el conseller delegat del Sabadell ha assegurat que els acords que exploren amb el grup francès BPCE són "eminentment pel negoci a Espanya". Segons Armengol, hi ha "oportunitats per fer coses junts" i l’entrada del grup francès en el capital de l’entitat no respon a una estratègia defensiva davant d’una possible oferta pública d’adquisició (OPA).
"El BPCE es configura com un accionista de llarg termini i amb vocació d’estar alineat amb el consell del banc, ens sembla que té molts avantatges", ha afirmat el directiu terrassenc.
Sobre la sortida de Lagarde del BCE el 7 de febrer i la possibilitat que l'exgovernador del Banc d'Espanya, Pablo Hernández de Cos, la substitueixi, el director financer del Sabadell, Sergio Palavecino, ha manifestat "tot el respecte i admiració" cap al candidat i ha avançat que estarien "encantats" si finalment és ell.
