El Vallès Occidental és la segona comarca catalana amb més tensió de contractació. Amb un 54,2% de vacants difícils de cobrir, se situa només per darrere del Baix Llobregat, que registra un 72,5%, i per davant del Bages, amb un 46%. Així ho conclou el "Baròmetre de Competències i Ocupacions", elaborat per la UOC i Pimec, les dades del qual recull l'informe "Habitatge, mobilitat i competitivitat de les pimes: impacte sobre la contractació, els costos laborals i el creixement empresarial a Catalunya", presentat aquesta setmana per la patronal.
L’estudi identifica el Vallès Occidental i les altres dues comarques esmentades com els territoris amb una tensió de contractació més elevada, en un context marcat per la forta densitat industrial i per la combinació d'alguns polígons d’activitat econòmica mal connectats per transport públic amb una pressió residencial elevada o creixent.
Habitatge i mobilitat, factors de pressió
L’informe sosté que l’habitatge i la mobilitat s’han convertit en un problema econòmic per a les pimes. En el conjunt de Catalunya, el 98% de les empreses considera que el mercat de l’habitatge de la seva zona està tensionat, i el 79% el percep com a “molt tensionat”.
A més, el 63% de les empreses ha tingut vacants difícils de cobrir, percentatge que s’eleva fins al 78% si s’hi inclouen els casos puntuals. El 75% assegura que necessita més temps que fa dos anys per cobrir una plaça.
Entre les empreses que tenen dificultats per contractar, el 56% assenyala la mobilitat —temps de desplaçament, cost del transport públic o horaris— com un dels principals obstacles, mentre que el 33% apunta als problemes residencials.
El Vallès Occidental té un pes destacat dins de la mostra analitzada per la patronal. El 13,5% de les empreses que han participat en l’enquesta són de la comarca, que apareix classificada amb un nivell de tensió residencial “molt alta” segons l’índex de la Generalitat.
Pimec detalla que en les grans àrees metropolitanes tensionades, com Barcelona i el seu entorn metropolità, el problema apareix sobretot en forma de sobrecost residencial, és a dir, que per a les pimes ubicades en aquests entorns, el repte principal és captar i retenir personal en un context en què el cost de viure a prop del lloc de treball pot reduir la base real de candidats disponibles.
En les àrees metropolitanes esteses, com l’arc format pel Baix Llobregat, el Vallès i el Maresme, destaca que la problemàtica es desplaça parcialment cap a la mobilitat. Una part dels treballadors opten per viure en zones més allunyades i desplaçar-se diàriament als centres de treball, fet que incrementa el pes de la connectivitat dels polígons i de la qualitat del transport públic.
Costos laborals i creixement
L’estudi també alerta de l’impacte econòmic que aquesta situació té sobre les empreses. El 83% de les pimes catalanes percep que l’encariment de l’habitatge pressiona a l’alça les expectatives salarials, i el 57% afirma haver assumit ja sobrecostos derivats de problemes d’habitatge o mobilitat.
A més, aproximadament una de cada dues empreses ha ajornat, limitat o modificat decisions de creixement a causa d’aquestes dificultats.
Per aquest motiu, la patronal reclama que les polítiques d’habitatge i de mobilitat es plantegin també com una qüestió de competitivitat econòmica. Entre les mesures proposades hi ha incrementar l’oferta d’habitatge assequible, millorar les connexions amb els polígons industrials i adaptar els horaris del transport públic a la realitat laboral.
