“Els autònoms seguim sent ciutadans de segona a Espanya a dia d’avui respecte dels assalariats”. Amb aquesta afirmació, el president de la Federación de Trabajadores Autónomos (ATA), Lorenzo Amor, ha obert aquest dijous a Terrassa una sessió organitzada per l'Autcat i la Cecot per analitzar la necessitat d’una reforma integral del règim d’autònoms. Amor ha defensat que el col·lectiu pateix una pressió fiscal creixent, inseguretat jurídica i una protecció social insuficient, tot plegat en un context en què “ser autònom és cada vegada més difícil”. Davant d’aquest escenari, l’ATA impulsa una proposta de reforma integral amb 62 mesures que busquen, han explicat, simplificar el sistema, millorar la cobertura social i adaptar la normativa a una realitat “heterogènia i canviant”.
Entre totes les mesures plantejades, el president de l’ATA n’ha destacat tres com a prioritàries i d’impacte immediat. La primera és la implantació de l’IVA franquiciat i la reducció de les obligacions declaratives, amb l’objectiu de disminuir costos i càrrega administrativa. “Espanya és dels pocs països europeus que obliga a fer quatre declaracions de l'IVA l'any; això és un cost directe per a l’autònom”, ha remarcat. En segon lloc, ha reclamat una reforma fiscal que abaixi impostos i aporti seguretat jurídica, és a dir, que defineixi clarament quines despeses són deduïbles. Segons Amor, la incertesa actual —amb criteris interpretables per part de la inspecció— provoca que molts professionals optin per no deduir despeses per por de sancions. La tercera prioritat és reforçar la protecció social, especialment en casos de cessament d’activitat. Ha denunciat que el 70% de les sol·licituds de prestació d'atur són rebutjades i ha exigit un sistema equiparable al dels assalariats, així com l’accés al subsidi per a majors de 52 anys. “Si un autònom tanca, ho fa perquè no pot continuar, no per voluntat pròpia”, ha subratllat.
Més enllà d’aquestes tres línies, Amor ha posat el focus en altres problemàtiques estructurals, com l’excés de burocràcia —que, segons ha dit, pot suposar fins a 200 hores anuals de tràmits amb l'administració per als autònoms catalans, una xifra que segons l'ATA equival a un cost de 1.800 milions d'euros—, la pressió dels costos laborals sobre les microempreses o la pèrdua d’ocupació en negocis petits. També ha alertat del risc de desaparició de negocis viables per falta de relleu generacional.
La presidenta d’Autcat, Marta Sánchez, ha detallat altres eixos clau de la reforma, posant especial èmfasi en l’adequació del sistema a la diversitat del col·lectiu. Ha defensat la necessitat de redefinir el concepte de treball autònom per adaptar-lo a noves realitats laborals, concretar millor l'habitualitat i revisar el sistema de cotització per ingressos reals, que —segons ha apuntat— ha generat disfuncions, especialment en autònoms societaris o col·laboradors familiars.
- La sessió s`ha celebrat a la sala d`actes de la Cecot
- Nebridi Aróztegui
Sánchez també ha reclamat tarifes planes i bonificacions per als dos primers exercicis, ampliables a tres en menors de 30 anys i dones que es reincorporen després de la maternitat, equiparar les prestacions socials amb les del règim general, incloent-hi el cessament d’activitat, la prestació per a majors de 52 anys i contemplar la lactància. En aquest sentit, ha denunciat que pel que fa a les prestacions per cessament, "quan un autònom ha de tancar el seu negoci, el 60% van ser denegades el 2024 i van ser denegades perquè els requisits que s'exigeixen per demanar la prestació per cessament són inassumibles. Un autònom no pot portar un any en pèrdues".
Altres mesures destacades inclouen una major flexibilitat per afavorir la jubilació activa i mecanismes de segona oportunitat.
En la inauguració de l’acte, el president de la Cecot, Xavier Panés, ha advertit del “desajust profund” entre la realitat dels autònoms i el marc normatiu. Ha assegurat que la reforma no és una demanda sectorial, sinó “una necessitat estructural” per a l’economia.
Panés ha reclamat simplificació administrativa, desburocratització i una legislació que tingui en compte la diversitat del col·lectiu. “No es pot regular el treball autònom com si fos homogeni”, ha afirmat, tot recordant que conviuen perfils molt diferents, des d'autònoms individual i professionals liberals fins a autònoms societaris, projectes híbrids i activitats estacionals.
El debat posterior amb el públic ha posat sobre la taula altres qüestions rellevants, com la implantació del sistema de facturació electrònica i l'ajornament de Verifactu, que Amor ha defensat que es coordini. També s’han abordat problemes com la situació de les mutualitats professionals, la inseguretat davant inspeccions, els errors en l’aplicació del nou sistema de cotització o la situació dels autònoms col·laboradors, una qüestió que afecta especialment les dones.
Finalment, s’ha posat èmfasi en la necessitat d’afrontar el relleu generacional, amb casos de negocis viables que tanquen per falta de continuïtat, i en la urgència d’evitar que el treball autònom continuï sent percebut —tal com s’ha repetit durant la jornada— com “un esport de risc”.
