La Formació Professional es vol consolidar com un dels instruments clau per connectar el sistema educatiu amb les necessitats reals del teixit productiu. Així s'ha posat de manifest aquest dimecres en la jornada “FP Dual aplicada a la meva empresa”, organitzada per la Cambra de Comerç de Terrassa. La sessió, adreçada especialment a pimes que encara no han participat com a empreses formadores i volen entendre'n el funcionament, ha posat de relleu com aquest model permet a les empreses incorporar talent, formar-lo des de dins i generar una futura borsa de professionals adaptats a la seva realitat, en un sistema que integra formació i experiència laboral des del primer moment.
El director financer i de recursos humans de l’empresa rubinenca Escuder, August Tanari, ha admès que el model implica reptes organitzatius –com la dedicació de tutors interns o l’adaptació d'horaris i tasques al currículum de l’alumnat—, però n'ha subratllat els beneficis: la incorporació senzilla de de perfils motivats, amb bona formació en eines informàtiques i que poden aportar nous punts de vista, l'estímul que pot suposar per als treballadors que fan de tutors, i la possibilitat d’integrar després persones que ja coneixen la cultura de l’empresa. De fet, en el seu cas, l’experiència ha acabat derivant en contractacions posteriors.
Per la seva banda, la responsable de docència d’infermeria del Consorci Sanitari de Terrassa, Anna Junqué, ha exposat l'experiència de pràctiques amb un programa de formació i inserció (PFI) amb joves en situació de vulnerabilitat educativa que va començar com una prova pilot amb cinc alumnes i ha crescut fins a 15 places anuals. Segons Junqué, “el 100% d’aquests alumnes han continuat formant-se en cicles de grau mitjà”, fet que evidencia l’impacte del programa en la continuïtat formativa i la inserció. Més enllà dels resultats acadèmics, però, ha destacat la millora de l’autoestima i la motivació dels participants, així com el canvi de mirada dels professionals que els tutoritzen. El model, inicialment experimental, s’ha consolidat dins del centre sanitari com una via estable de formació amb joves en risc d’exclusió.
La dinamitzadora territorial d’FP dels Serveis Territorials del Vallès Occidental, Lourdes Mora, ha contextualitzat el sistema dins la Llei Orgànica 3/2022, que estableix que “tota la formació professional és dual”, en el sentit que tots els cicles incorporen estades en empreses, ja siguin remunerades o no. Ha remarcat que el nou model recupera la figura de l’aprenent i integra tres actors clau: el tutor de centre, que dissenya i coordina el pla formatiu; el tutor d’empresa, que acompanya, assigna tasques i avalua el progrés; i l’alumne, que assumeix un rol actiu dins del procés d’aprenentatge i registre de l’activitat.
En aquesta línia, ha explicat que ara els cicles formatius de grau mitjà i superior tenen una durada de 2.000 hores dividides en dos cursos i que la formació en l'empresa ja no és un element extern, sinó integrat dins del currículum, formant part d'algunes de les hores que s'han de dedicar a tots els mòduls (o assignatures) específics del grau i representant un 10% de la nota d'aquests.
“L’FP Dual no és una despesa, és la inversió estratègica més segura en el futur de la vostra empresa”, han traslladat des de l'INS Montserrat Roig. El cap d’estudis del centre, Carles Peiró, i el coordinador d’FP Dual, Marc Miralles, han explicat que la nova FP Dual estableix dos règims diferenciats: el general, de caràcter no remunerat i que suposa aproximadament unes 515 hores, i l'intensiu, que arriba fins a unes 1.000 hores i implica contracte formatiu o beca, amb retribució, i que les empreses poden participar d'un o altre, indistintament, tot i que en el seu cas en l'intensiu l’empresa pot participar activament en l’elecció de l'alumne amb un sistema que combina dades acadèmiques, assistència i perfil competencial amb entrevistes i criteris d’encaix amb la cultura empresarial.
Peiró i Miralles han insistit en la idea de corresponsabilitat entre tres actors: empresa, centre educatiu i alumnat. En aquest sentit, han detallat que el tutor d’empresa actua com a mentor i supervisa l’activitat diària; el tutor del centre dissenya el pla formatiu i en fa el seguiment; i l’alumne assumeix un paper actiu dins l’empresa.
Tal com han explicat, l’estudiant “no només va a mirar, sinó a aprendre”, i a nivell operatiu, el sistema es gestiona a través d’una plataforma digital on l’alumnat registra les tasques diàries i l’empresa valida el seu progrés. A més, l'empresa també juga un paper important en el projecte intermodular que ha de fer tot alumne, una mena de treball final de grau, en què es pot centrar a resoldre un repte que li plantegi l'empresa o que se li acudeixi a ell arran de la seva estada, cosa que pot repercutir en benefici d'aquesta.
De fet, Peiró i Miralles han defensat el retorn de la inversió empresarial en l'FP: talent a mida, incentius econòmics i fidelització rendible, amb tres anys de bonificacions en les quotes de la Seguretat Social.
