L’activació de nou de la guerra en el golf d’Ormuz ha tornat a fer pujar el preu del petroli, quan crèiem que fins a les eleccions americanes estaríem tranquils. Tornem doncs a estar immersos en una boira de pors per l’afectació de la falta d’abastiment de cru a part d’Àsia i Europa i, per tant, condicionant de nou els costos de producció i de transport i tornant la pressió sobre la inflació i conseqüentment la possible pujada de tipus d’interès dels bancs centrals per corregir-la, com ja ha passat a Corea.
Les polítiques de Trump estan marcant el ritme dels esdeveniments i això encara fa que els inversors estiguem més preocupats per l’arbitrarietat demostrada fins al moment. Si fem un exercici històric, el 93% de les vegades que hi ha hagut les eleccions de mig mandat, els tres mesos anteriors hi ha hagut retallades a les borses. Això no vol dir res, però és un indicador que la inestabilitat per les mateixes eleccions sempre ha situat l’inversor en la por i els mercats han reaccionat de forma conservadora.
Com sempre diem, hem d’invertir seguint una estratègia clara a mitjà i llarg termini, comprant barat i esperant el rebot per vendre quan obtinguem els beneficis anuals esperats. Moltes vegades el problema el tenim no en entrar barat, sinó en sortir quan marquem màxims o els objectius marcats.
Amb la situació actual, podem reforçar llavors el sector financer, mantenint un peu en la tecnologia, on s’espera, com ha passat aquesta setmana amb el sector financer, que en la publicació dels resultats econòmics del segon semestre els beneficis superin clarament les estimacions en la majoria de les companyies, i així, els resultats de les vuit grans corporacions de tecnologia marcaran el camí dels pròxims mesos. La influència del preu del petroli i dels tipus d’interès en aquestes societats és menys determinant que en altres sectors, malgrat l’increment de costos que podria suposar si es requerís finançament per abordar el creixement amb la IA.
