La recuperació del sector de la llana passa per reforçar els vincles entre ramaders, indústria tèxtil, marques i consumidors. Aquesta és una de les idees que ha centrat la taula rodona sobre la llana de la IX Jornada Indústria Tèxtil i Sostenibilitat, organitzada per l’Intexter de la UPC aquest divendres a Terrassa. Els participants han coincidit a assenyalar la pèrdua d’empreses i d’esglaons productius, la manca d’inversions i la necessitat de donar més valor a la llana merina espanyola.
La competència exterior i la deslocalització han reduït dràsticament el teixit industrial que havia fet de Sabadell i Terrassa dos referents tèxtils. Martí Plava, director tècnic de Lanitex, empresa sabadellenca fundada el 1953 dedicada a la filatura d’estam i al disseny i fabricació de teixits de llana i les seves mescles, ha recordat que a Sabadell hi havia una cinquantena de companyies com la seva. La globalització i l’entrada de la Xina a l'Organització Mundial del Comerç, però, va deixar moltes instal·lacions catalanes amb estructures sobredimensionades i dificultats per competir amb preu. Lanitex ha hagut de reorientar l'activitat: actualment el 80% de la seva producció es destina a tercers i l'empresa treballa molt amb fibres sintètiques per la major demanda del mercat, tot i que manté articles amb llana merina espanyola per les característiques que aporta al teixit.
Pilar Rubio, directora d’Hilaturas Jesús Rubio, empresa familiar de Sabadell amb més de 50 anys d’història especialitzada en filats de carda, ha lamentat que durant molts anys la llana espanyola s'ha considerat un residu o un subproducte i que l'orientació dels ramats cap a la producció de carn i llet ha anat perjudicant el micronatge de la fibra merina. Rubio ha assenyalat també que a Catalunya només queden tres empreses de cardatge i que s'han anat perdent serveis de tintura i acabats. "Està caient tota la baula", ha advertit, alhora que ha descrit les dificultats de mantenir una activitat industrial especialitzada en un mercat dominat pels grans volums.
En la mateixa línia, Jordi Ubach, CEO de S.A. Hilados Egarfil, companyia fundada el 1951 que fabrica fils d’estam, de llana i barreges amb altres fibres, ha lamentat que ja no quedin empreses de pentinatge de llana a Espanya. Egarfil, que ha ampliat l’activitat cap als sectors de la decoració, el transport públic i l’automoció davant la davallada del gènere de punt, utilitza un 85% de matèries primeres de llana, però bona part prové de l’estranger –Austràlia, Nova Zelanda i Sud-amèrica– perquè aquests mercats necessiten fibres més llargues que les que s'ofereixen a Espanya. "Els que estem aquí estem per romanticisme, perquè ens agrada molt el que fem", ha ironitzat Ubach, que ha reclamat suport per afrontar la transformació tecnològica i digital.
La connexió amb els ramaders
La indústria considera que una part de la solució passa per recuperar el vincle amb els productors. Álvaro Álvarez, ramader de Lleó i president de l’Asociación Nacional de Criadores de Ganado Merino, ha recordat que aquesta raça és l’origen de bona part de les ovelles de llana fina del món i ha reivindicat el potencial genètic de l’ovella merina espanyola. Segons ha explicat, en condicions òptimes de cria i maneig, es podrien obtenir fibres amb una finor mitjana de 21,5 micres i una longitud d’entre 60 i 70 mil·límetres. Tanmateix, els ramaders han orientat la producció cap a la carn i la llet perquè no obtenen un preu significatiu per la llana.
Ubach ha assegurat que compraria llana espanyola si pogués disposar de la fibra amb les característiques que necessita. El directiu també ha apuntat que la llana anglesa compta amb una marca i una certificació que n'acrediten l'origen, un reconeixement que troba a faltar en el cas de la producció espanyola.
En aquesta línia, Plava ha explicat la col·laboració de Lanitex amb una marca de moda espanyola en una col·lecció càpsula elaborada amb llana merina del país. La iniciativa va incloure una visita de la marca a una explotació ramadera i la comercialització de les peces en una botiga del passeig de Gràcia, amb informació sobre l'origen de la fibra, un element que considera clau per acostar la producció al consumidor.
Aíxi, els participants també han reclamat més pedagogia sobre les fibres naturals. Ubach ha apuntat que molts compradors no consulten la composició de les peces que adquireixen, mentre que Álvarez ha defensat que l’educació sobre l’origen dels materials comenci a les escoles.
