Malgrat la situació de conflicte a l’Orient Mitjà, que està portant a fortes distorsions en l’aprovisionament mundial d’alguns productes bàsics, com són el 20% del petroli i gas liquat, el 40% de l’amoníac, urea i sofre i el 30% de l’heli, que en qualsevol moment poden provocar el trencament de les cadenes de producció mundial, les borses, especialment la dels EUA, estan en màxims de nou.
Les anteriors crisis varen obligar a diversificar a les diferents companyies per evitar que aquestes possibles incidències poguessin afectar a la producció, fet que va impulsar l’onada de desglobalització generalitzada. Sembla, alhora, que aquest fet no està generant, de moment, més inflació ni disminució en el creixement econòmic, sinó només preocupacions a mesos vista.
Tenim la sensació que els inversors hem tornat a centrar-nos en els fonamentals de les empreses, deixant una mica de banda el dia a dia de les vicissituds del conflicte, i de les anades i vingudes de Trump. Els bons resultats trimestrals sembla que estan dirigint aquests rebots, centrats de nou en la tecnologia i el consum mercat que domina de forma clara els EUA, i el sentiment de l’inversor que els dona com a vencedors del conflicte enfront de l’Iran.
Per altra banda, a l’espera de les converses de pau, els EUA continuen estant en posició de domini també en el sector energètic, i els països asiàtics, que tenien forts vincles amb l’Iran i l’Orient Mitjà, estan més sensibilitzats per solucionar el conflicte. Les tensions entre els diferents països d’Àsia, com per exemple entre EUA i Xina, Japó i Xina, Xina i Taiwan, Índia i Xina, Rússia i Corea del Nord, estan fent pujar la volatilitat dels mercats per una possible doble incidència en les línies d’aprovisionaments pel Pacífic.
