L’Organització d’Autònoms de Catalunya (Autcat) ha encès les alarmes davant l’impacte econòmic que consideren que comportarà l’aplicació de la nova base mínima de cotització per als autònoms societaris i col·laboradors. L’entitat denuncia que la mesura, aprovada recentment pel Govern espanyol, implica una pujada “encoberta” de les quotes, trenca amb el principi de transitorietat pactat prèviament i genera una desigualtat dins del mateix sistema de Seguretat Social.
Segons l'Autcat, la nova regulació —fixada en l’Ordre PJC/297/2026, de 30 de març— estableix una base mínima mensual de 1.424 euros per a aquests col·lectius, equiparant-la a la del grup 7 del Règim General. "Aquesta decisió trenca amb el sistema de cotització segons ingressos reals i amb el calendari transitori previst, que havia de culminar-se mitjançant la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat, que finalment no s’ha aprovat ni el 2024, ni el 2025, ni el 2026", lamenta l'entitat amb seu a Terrassa.
El possible impacte és especialment significatiu a Catalunya, on el treball autònom té una presència destacada, assenyala l'Autcat. D’acord amb dades de l’Idescat, a finals de 2025 hi havia 573.585 persones afiliades al règim especial d’autònoms i d’aquestes, prop d’un 34,5% —uns 200.000 professionals— són autònoms societaris, una proporció que situa el territori al capdavant de l’Estat.
A escala estatal, els autònoms societaris i col·laboradors superen els 1,2 milions de persones dins d’un total de més de 3,4 milions d’autònoms.
Fins a 1.620 euros més l’any
L’entitat calcula que l’aplicació de la nova base mínima pot suposar un increment de fins a 135 euros mensuals en la quota, fet que es traduirà en 1.620 euros addicionals anuals un cop es faci la regularització. Un augment que, segons l'Autcat, pot posar en risc la viabilitat de molts petits negocis.
La presidenta de l’organització, Marta Sánchez Ugart, critica que la mesura pot generar situacions paradoxals: “No té cap sentit que un autònom col·laborador acabi cotitzant per una base superior a la de l’autònom principal, especialment quan els ingressos reals no ho justifiquen”. Un dels casos que posa com exemple l'Autcat és el dels autònoms col·laboradors en negocis familiars com una botiga de comestibles en un municipi rural, on l’autònom principal pot cotitzar per una base propera als 1.000 euros, mentre que el cònjuge col·laborador queda obligat a fer-ho per 1.424 euros, assumint una quota mensual notablement superior.
Reclam de seguretat jurídica
Davant aquest escenari, l'Autcat s’ha alineat amb l’ATA (Federació Nacional d’Associacions de Treballadors Autònoms) per exigir una "correcció urgent" de l'ordre. L’objectiu és recuperar el període transitori previst inicialment, que havia de permetre una adaptació progressiva del sistema i que havia de culminar amb l’aprovació dels Pressupostos Generals de l’Estat, encara pendents des de 2024.
L’organització insisteix que qualsevol reforma ha de respectar els compromisos adquirits i tenir en compte la realitat econòmica del col·lectiu, especialment dels segments més vulnerables. “Aquest col·lectiu no pot tornar a ser la variable d’ajust del sistema. Cal coherència normativa, diàleg social i mesures que reforcin —i no penalitzin— el treball autònom”, conclou Sánchez Ugart.
