Economistes i indústria reivindiquen la unió econòmica i reclamen més precisió i agilitat a Europa

Europa necessita més coordinació, capacitat industrial i una regulació més precisa i àgil si vol convertir l’actual context geopolític en una oportunitat per a l'economia. Aquesta ha estat una de les principals conclusions del debat central de la 10a Jornada Internacional de la Cambra de Comerç de Terrassa, celebrada aquest dijous a l’auditori de Grifols, a Sant Cugat del Vallès.

Malgrat les crítiques a la lentitud institucional europea, el to general ha estat optimista. Els tres ponents han coincidit a posar un notable als 40 anys d’integració d’Espanya a la Unió Europea (aleshores, Comunitat Econòmica Europea). “Si no haguéssim estat a Europa i no haguéssim tingut l’euro, Espanya s’assemblaria més a l’Argentina que a Dinamarca”, ha resumit Xavier Vives, professor d’Economia i Finances a l’IESE Business School, que ha reivindicat l’“estabilitat institucional i monetària crucial” que ha aportat la UE, així com el paper dels subsidis, els fons de cohesió, els Next Generation o la compra de deute espanyol per part del Banc Central Europeu.

L'economista i exparlamentari europeu Ramon Tremosa ha anat més enllà i ha defensat que “el moment europeu ara és fantàstic”. Segons ha exposat, l’actual inestabilitat internacional està reforçant el projecte europeu i generant un nou consens al voltant de la necessitat de “més i millor Europa”. Ha citat com a exemples l’apropament del Canadà a les institucions europees, les aspiracions d’adhesió d’Armènia o Ucraïna, o el debat sobre una major integració financera a països com Suècia i Dinamarca. “Fora de l’euro fa molt de fred”, ha afirmat, en referència a les tensions inflacionistes a països com Hongria o Turquia.

Tot i aquest diagnòstic favorable, la competitivitat europea ha emergit com un dels grans reptes pendents. Vives ha advertit que Europa pateix un “problema de productivitat” respecte als Estats Units i la Xina, en part perquè “hem agafat tard el tren de la revolució digital”. “Des que ens despertem fins que ens n’anem a dormir estem en mans de les plataformes americanes”, ha lamentat, tot subratllant que Europa s’ha quedat “encallada en tecnologia mitjana” i que ha dispersat esforços intentant abordar massa prioritats alhora. “Les prioritats han de ser poques i s’han d’implementar”, ha defensat.

Entre aquestes prioritats, el professor de l’IESE ha destacat la necessitat de reforçar la defensa europea, no només amb més inversió, sinó amb “més coordinació, especificacions conjuntes i compres conjuntes”. També ha apuntat que la indústria vinculada a la defensa, entesa en un sentit ampli que inclou àmbits com el programari o la ciberseguretat, pot convertir-se en un vector de creixement important.

Des de la perspectiva empresarial, Pere Amat, director general de la terrassenca Neklar, ha posat veu a les inquietuds del sector industrial, especialment de l’automoció, una indústria que ha definit com a “poc flexible” per l’elevat pes de les inversions, els costos fixos i la complexitat de les cadenes logístiques. Tot i valorar positivament el paper de la UE —“sense un regulador europeu no existiríem”—, ha reclamat “més precisió i més rapidesa” en la regulació.

Segons Amat, Europa ha estat “maldestra” en la seva aposta per la transició verda perquè no ha tingut prou en compte ni les necessitats dels fabricants ni les dels consumidors. Mentrestant, la Xina ha sabut aprofitar l’escletxa. “Han estat extremadament ràpids”, ha dit sobre els competidors asiàtics, que compten amb una cadena de subministrament molt senzilla –perquè "són empreses que van començar a fabricar vehicles l'any 2000, no tenen històric, no tenen xarxa de proveïdors, estan integrats verticalment i són hiperràpids"– i una clara estratègia nacional d'exportació, sobretot cap a Europa.

En aquesta línia, Xavier Vives ha advertit que Europa “no ha calibrat bé els costos de la regulació”. Tot i defensar el lideratge europeu en descarbonització, ha alertat que algunes decisions han provocat simplement que “la indústria se n’hagi anat d’Europa”. També ha qüestionat que Brussel·les hagi apostat de manera tan decidida pel vehicle elèctric. “No crec que l’Estat hagi de dirigir quina tecnologia s’ha d’imposar; ha de deixar un camp ampli perquè el mercat esculli”, ha afirmat.

La burocràcia europea també ha centrat part del debat. El moderador del debat, el periodista i excorresponsal de 3Cat a Brussel·les Joan Raventós ha recordat que, segons diversos informes, la paperassa és un dels principals mals de cap per a les empreses, especialment per a les pimes. Tremosa, però, ha matisar la crítica. “No és veritat que Brussel·les sigui inaccessible”, ha defensat, tot assegurant que la maquinària comunitària és més propera del que sovint es percep. El problema, segons ell, és que els estats membres “nacionalitzen els èxits europeus i europeïtzen els fracassos nacionals”.

També hi ha hagut espai per a valorar la gestió dels fons europeus. Vives ha posat en dubte que tots els recursos dels Next Generation s’estiguin destinant a millorar la productivitat i ha advertit que alguns projectes responen més aviat a “pet projects” administratius que no pas a reformes estructurals.

En la recta final, el focus s'ha desplaçat cap a Donald Trump i l’impacte del seu retorn en la política internacional. Si per a moltes empreses això implica adaptar-se amb una agilitat constant —“en funció del tuit o de la bomba, hem de passar de comprar a la Xina a comprar a Turquia o a Mèxic”, ha exemplificat Amat—, per a Tremosa representa també una oportunitat. “Trump ens farà passar de l’adolescència a la maduresa”, ha afirmat, convençut que la sacsejada nord-americana pot acabar cohesionant Europa.

El debat s'ha tancat tancat amb un missatge de confiança en el potencial europeu. Tremosa ha recordat que, malgrat l’ascens de la Xina, “l’espai de llibertat i creativitat encara és Europa”. Una idea que Raventós ha recollit com a conclusió: enmig de la incertesa global, Europa continua tenint una oportunitat per redefinir-se i créixer, sempre que sigui capaç d’actuar amb més decisió.