La incertesa generada per les arbitrarietats de Trump fa que petits inversors i especuladors, sense informació privilegiada, retallin exposició a la renda variable, especialment en els sectors que poden veure’s més afectats per l’increment del preu dels combustibles i per l’escalada dels tipus d’interès. Les previsions per controlar la inflació ja han anticipat l’augment en els mercats, abans que ho facin la Reserva Federal o els bancs centrals.
L’economia mundial està copiant el model dels EUA d’emetre deute per inundar el mercat de liquiditat i que l’economia no pari. La conseqüència és que es genera inflació i devaluació de les monedes i, en la majoria dels països, una caiguda del poder adquisitiu que no es recupera amb el temps ni amb interessos, ni invertint en renda variable, l’or, el bitcoin, ni els immobles.
A Europa, quan semblava que l’economia començava a créixer, la situació actual l’ha posat en dubte: les previsions indiquen una retallada mitjana del 0,1% del creixement del PIB. Si ja teníem un front amb Rússia, ara s’hi suma l’Orient Mitjà, que malgrat no ser el nostre principal proveïdor energètic, ha fet augmentar el preu i afecta tothom i afavoreix els EUA, Rússia i l’Iran, que exporta encara més als països amics.
Sembla que Trump vol que els mercats no caiguin i, alhora, frenar l’expansió iraniana de cara a les eleccions del “midterm”, cosa gairebé impossible. Això fa créixer la incertesa, ja que no tenim clars els terminis del conflicte.
Malgrat això, la discussió gira entorn de si entrem en recessió o només en un moment de pànic. Els indicadors econòmics retardats i els actuals no mostren afectació, i els avançats es troben una mica per sobre del 50%, o sigui, no marquen problemes encara. D’altra banda, la majoria de les empreses segueix tenint resultats per sobre de l’esperat i l’atur no creix, fets que aporten una certa tranquil·litat.
En resum, la prudència mana una certa recollida, mentre que la situació econòmica diu que podem estar corregint a l’alça aviat, si el conflicte s’atura.
