Terrassa continua essent, en xifres absolutes, la gran capital industrial del Vallès Occidental. És el municipi amb més empreses i més treballadors del sector, lidera la comarca en nombre de polígons d’activitat econòmica i en consum d’aigua per a usos industrials, ocupa la segona posició en alumnat de formació professional de famílies industrials i és el tercer en superfície de sòl industrial.
Però aquest lideratge amaga una realitat menys favorable. La fotografia que dibuixa el darrer informe “Flaix de la Indústria 2026”, publicat pel Consell Comarcal, mostra una reculada d’alguns indicadors respecte d’anys enrere i com el pes de la indústria en l’activitat econòmica terrassenca és menor que en altres poblacions.
A finals del 2025, Terrassa concentrava el 18,3% de totes les empreses industrials del Vallès Occidental, per davant de Sabadell (14,7%) i Rubí (10,5%). Tot i continuar al capdavant del rànquing, la ciutat ha perdut pes durant l’últim any, ja que el 2024 representava el 18,7% del total comarcal. En només dotze mesos, Terrassa ha perdut 28 empreses industrials, un descens del 4,2%.
La perspectiva és encara menys favorable si s’amplia l’horitzó temporal. Des del 2019 han desaparegut 149 empreses industrials (-18,8%) i, si es compara amb el 2008, abans de la crisi financera, la ciutat n’ha perdut 452 (-41,3%).
A Terrassa, la indústria representa l’11,8% del total d’empreses, amb 642 companyies industrials sobre un total de 5.460. Fa només un any aquest percentatge era del 12,3%. La xifra queda lluny de municipis com Polinyà (35,8%), Sentmenat (31%) o Sant Llorenç Savall (29,5%), tots ells també amb un lleuger retrocés durant l’últim any, i se situa per sota de la mitjana comarcal (13,7%).
La dimensió de les empreses del sector a Terrassa és inferior a la de molts altres municipis de la comarca. La plantilla mitjana d’una fàbrica terrassenca és de 16,5 treballadors, mentre que a Castellbisbal i Santa Perpètua de Mogoda, però també a Viladecavalls o Ullastrell supera els 40 empleats. La mitjana comarcal és de 22,7 treballadors.
Terrassa també encapçala la classificació comarcal en ocupació industrial. Cap altre municipi concentra més treballadors del sector: 11.755 persones, el 13,8% dels 85.165 ocupats industrials del Vallès Occidental. Tot i això, aquests empleats només representen el 12,9% de tots els llocs de treball de la ciutat, molt per sota dels percentatges de Polinyà (56,3%), Sentmenat (53,3%) o Castellbisbal (50,7%), i també lluny de la mitjana comarcal (19,4%).
L’ocupació industrial ha evolucionat millor que el nombre d’empreses. Durant el 2025, el sector ha guanyat 75 treballadors (+0,6%) i, respecte al 2019, n’ha incorporat 220 (+1,9%). Malgrat això, hi ha 1.589 ocupats menys que el 2008, una caiguda de l’11,9%.
El 14,4% de la riquesa
La menor especialització industrial també es reflecteix en l’estructura econòmica de la ciutat. La indústria genera només el 14,4% del Valor Afegit Brut (VAB) de Terrassa, mentre que els serveis ja representen el 77,9%. El pes industrial queda així molt per sota del conjunt del Vallès Occidental (24,5%) i també de la mitjana catalana (19,2%).
Pel que fa als espais productius, Terrassa és el tercer municipi de la comarca amb més superfície de sòl industrial, amb 251,3 hectàrees, el 10,7% del total vallesà, només darrere de Castellbisbal (15,2%) i Santa Perpètua de Mogoda (11,5%). Tanmateix, aquest sòl representa només el 12% del sòl urbà del municipi, una proporció inferior a la mitjana comarcal (15,5%) i molt allunyada del 52,3% de Polinyà, el municipi que encapçala la llista.
L’edició d’enguany del “Flaix de la Indústria” incorpora, per primera vegada, dos apartats dedicats a la sostenibilitat i a la formació. També en aquests àmbits Terrassa manté un paper destacat. És el municipi amb més consum d’aigua per a usos industrials de tota la comarca, amb 3,39 milions de metres cúbics, una xifra que representa el 29,6% del consum municipal, tot i quedar molt lluny del 85,5% de Castellbisbal.
En l’àmbit educatiu, la ciutat concentra 1.118 alumnes matriculats en cicles formatius de famílies professionals industrials, només superada per Sabadell, que n’aplega 1.593.
El retrat que dibuixa l’informe del Consell Comarcal és, doncs, el d’una ciutat que continua liderant la indústria del Vallès Occidental per la seva dimensió, però no per l’especialització.
