“Entres a casa seva quan estan dinant i s’aixequen de taula per deixar-te seure a tu”. Parla l’atleta terrassenca Carme Ballesteros, que acaba d’arribar d’Anantapur, una ciutat índia amb una densitat de població semblant a la de Terrassa on la Fundació Vicente Ferrer hi té la seva base d’operacions i treballa per millorar les condicions de vida d’un bon grapat de famílies.
Carme Ballesteros hi va anar per tercer any per tal de participar en l’Anantapur Ultramarathon, una cursa solidària que reuneix cada any més de 200 persones. Va córrer aquesta marató de relleus de 150 quilòmetres en companyia del també terrassenc Manuel Lorente. En l’expedició, que es va estar deu dies a l’Índia, hi van prendre part també la seva filla Laia Lis i els també egarencs Dámaris Molina, Carme Herencia i Encarna Mena, que van disputar les curses de 5 i 10 quilòmetres.
Tot va començar l’any 2016, quan el canari Juan Manuel Viera va córrer la marató en solitari. “La soledat del corredor no existeix quan es corre per altres”, va dir llavors. I aquesta és precisament la màxima que ha dut Ballesteros i els seus companys a implicar-se en un projecte que no busca altra cosa que recaptar fons per tal de construir cases i escoles i millorar la vida de la gent de la zona. Gràcies a la recaptació d’aquesta novena edició de la prova, es construiran quatre aldees d’unes 40 habitatges cadascuna.
El lema d’aquesta ultramarató és “1km1vida”. De fet, el de menys és el rendiment esportiu. Tot i això, Ballesteros, Lorente i els seus companys d’equip indis del Terrassa Team van adjudicar-se la victòria. En el capítol, personal, Ballesteros es va adjudicar la victòria en la classificació general femenina amb un temps de 3 hores, 54 minuts i 17 segons. La sortida era a les 16 hores i l’arribada al migdia de l’endemà. La major part del recorregut es feia de nit, per camins i corriols, travessant diferents poblats, on una munió de gent sortia a saludar i aplaudir els corredors com si fossin autèntics herois. Va disputar també Ballesteros la prova dels 10 quilòmetres amb un temps de 49 minuts.
Dos ossos i una serp
El recorregut de la prova passa per terrenys on s’hi pot trobar fauna de tota mena. “En plena nit, em vaig adonar que tothom s’aturava i el cotxe escombra passava al davant. Hi havia dos grans ossos al mig de la carretera. El cotxe els va espantar i vam poder continuar. En un altre tram, un company va fer un salt. Pensava que s’havia topat amb una pedra, però era una serp perfectament enroscada”, explica Ballesteros, que té més ganes que mai de seguir participant, any rere any, en aquest projecte. “Allà, la gent no té res i t’ho dona tot”. I és que, com els va explicar l’Ana, l’esposa de Vicente Ferrer, “aquí la feina mai no s’acaba”.
La idea de dur la solidaritat fins a Terrassa
Ara fa quatre anys, l’alcalde Jordi Ballart va visitar Ballesteros i els expedicionaris que marxaven cap a l’Índia. Els va suggerir crear una cursa solidària Vicente Ferrer a la ciutat, on el cooperant barceloní mort l’any 2009 hi té una plaça dedicada. Se n’han fet ja quatre edicions. La primera va ser virtual per la pandèmia i a la segona, el 2021, es va haver de córrer encara amb mascareta. A la darrera, celebrada el desembre, hi van prendre part 370 persones. Entre Carme Ballesteros i el Consell Esportiu del Vallès Occidental Terrassa han consolidat aquesta prova solidària.
