Els camps de hockey sense aigua, un futur encara incert

No és d’ara. La FIH (Federació Internacional de Hockey) ja fa temps que parla de trobar alternatives als camps de gespa artificial que necessiten l’aigua per al seu bon funcionament, com a mesura de futur i pensant en la sostenibilitat i en la reducció del consum d’aigua. Uns camps amb una superfície que no necessitaria reg seria la solució, però, de moment, tot queda aparcat. Els camps “secs”, que s’han provat recentment en la primera edició de la Copa del Món de Hockey 5, celebrada a Oman, es postulen com aquesta possible proposta i, de fet, des del màxim organisme internacional d’aquest esport s’assenyalava que, de cara al Mundial de 2026, amb seu als Països Baixos i Bèlgica, els encontres ja es disputarien en aquesta classe de superfícies. Fins i tot, en els Jocs Olímpics de Los Angeles 2028 la competició de hockey també seria en camps d’aquesta mena. Més tard, des de la FIH, aquesta possibilitat es va posposar.

Tecnologia innovadora

A la competició d’Oman, la FIH ha estat provant també una tecnologia innovadora pel que fa a les boles amb què es juguen els partits. Es tracta d’unes boles desenvolupades per científics de la Universitat de Gant, a Bèlgica i que, abans del joc, se submergeixen en una mica d’aigua que, després s’allibera en petites gotes a mesura que la bola roda per la “gespa seca”. De tot això resulta que es fa una fina capa d’aigua entre la bola i la superfície, i també entre l’estic i la bola, cosa que permet que rellisqui com passa amb els camps amb una superfície de gespa que es rega amb aigua. Aquest és el secret dels camps actuals i l’aigua amb què es rega la superfície possibilita que la bola circuli amb rapidesa i no quedi frenada. A la vegada, això també facilita una major fluïdesa en els moviments dels jugadors. Segons la FIH, aquesta tecnologia s’estava provant de manera detallada per arribar a les conclusions pertinents sense precipitacions i que jugadors havien donat el seu vistiplau. Fins i tot, el seu president, Tayyab Ikram, havia manifestat que “la idea d’utilitzar una bola humida en un camp sec és molt innovadora” i que aquesta opció “ha arribat en un molt bon moment per a nosaltres, ja que encaixa amb el nostre objectiu de minimitzar l’impacte del hockey en el medi ambient, utilitzant molta menys aigua per a practicar el nostre esport”, Segons el president de la FIH, en aquest sentit, “crec que anem en la direcció correcta”. Tot i això, la realitat és que tot plegat encara està a les beceroles i algunes lesions a Oman han provocat que el màxim organisme del hockey mundial freni el seu optimisme i ara hagi canviat d’opinió sobre la presència d’aquesta classe de camps al Mundial de 2026. El responsable de la Federació de Hockey dels Països Baixos, Erik Gerritsen, va ser clar en aquesta qüestió.

No teníem resposta

“Els jugadors s’han preguntat, amb tota la raó, sobre el camp, com es juga i quan es podria practicar i no teníem resposta de la FIH”, va dir. Gerritsen va assegurar que estan a favor de reduir el consum d’aigua i lluitar contra el malbarament, però veia inviable el desig de la FIH per al Mundial de 2026. “No podíem disputar la Copa del Món de la forma que la FIH pretenia i a la qual vam donar suport. Seguim estant a favor dels camps sense aigua i s’estan fent passos cap a aquest sentit, però els camps d’aigua encara tenen futur. Tanmateix, el 2026 encara és massa aviat per a aquesta idea”, va apuntar. Precisament, als Països Baixos hi ha dos camps d’aquestes característiques, a la localitat de Weesp, on han estat observant-los alguns responsables de la Federació Espanyola, com l’egarenc Arseni Sañé, director Desenvolupament i Formació, i també n’hi ha un a Mierlo. A Alemanya també n’hi ha de camps similars. Perfeccionar les actuals prestacions dels camps secs és el gran objectiu de cara al futur.