La terrassenca Clara Pérez és en aquests moments la millor portera del hockey espanyol. Titular indiscutible amb un Atlètic Terrassa que acumula tres subcampionats consecutius a la lliga, l’egarenca és també la portera titular de la selecció espanyola. Després de jugar diumenge amb el Club de Campo, es quedarà a Madrid, ja que entre dilluns i dimecres de la setmana vinent participarà en una concentració de la selecció. D’aquí a poc més d’un mes, començarà la competició internacional a les ordres del seleccionador Carlos García Cuenca. El 14 de desembre, Espanya debutarà a la Pro League a València contra Alemanya. El gran repte de la temporada, però, serà del 28 de juliol al 8 d’agost, l’Europeu de Londres.
Dilluns torna als entrenaments amb la selecció. Quins objectius té per endavant amb la selecció espanyola de hockey? Ara, el més immediat és la Pro League. La primera finestra serà el desembre a València i la segona el febrer a l’Índia. Al juny acabarem la competició jugant a Bèlgica i als Països Baixos. En les dues primeres participacions vam fer sisenes. Ens servirà per preparar l’Europeu d’aquest estiu. Un altre dels objectius és aconseguir tan aviat com sigui possible una plaça per participar en els Jocs de Los Angeles del 2028.
La selecció femenina torna a ser entre les millors i aspirar a fer podi en qualsevol torneig. Sí. La Pro League ens dirà què podem esperar del Campionat d’Europa. La resta de països ja ens comencen a tenir respecte, una cosa que no passava abans. El nostre joc va millorant. Estem totes molt il·lusionades i amb ganes de tornar a la feina.
Què li sembla el canvi de format de l’Europeu, que garanteix l’accés a quarts de final? La primera fase passa a tenir menys rellevància, ja que servirà només per ordenar les diferents seleccions. Als dos primers grups passen els dos primers classificats i als dos últims, només el primer. Quedar primer de grup és important, ja que et tocarà un rival teòricament inferior a quarts de final. Fins ara, havies de quedar primer o segon de grup per accedir directament a les semifinals.
Mirant una mica més enllà, els de Los Angeles seran els seus segons Jocs Olímpics. Com els afronta? Primer haurem de veure si em convoquen per anar-hi (riu). La meva idea és poder-hi ser.
Quina relació té amb el seleccionador, Carlos García Cuenca? Molt bona. És un entrenador molt exigent i molt intens. Sempre ens demana el màxim. Ell sap el que podem donar i ens exigeix en funció d’això. Sempre vol treure la nostra millor versió. De vegades, això incomoda. A la selecció, el nostre lema és viure en la incomoditat. En patim diverses. La primera és física, però també hi ha la psicològica. Sempre acaba traient la millor versió dels equips que porta. Mai no et deixa estar còmoda en la teva posició, però al final veus que els resultats arriben.
No deu ser senzill gestionar un grup de 25 o 30 jugadores. Exacte. Coneix molt bé a les jugadores i sap a quines ha de tractar d’una manera i a quines d’una altra. Té molt de mèrit. Has de saber com tibar a cada jugadora.
Pel que fa a l’Atlètic, aquesta podria ser la temporada ideal per guanyar un títol, tenint en compte que acumulen ja tres subcampionats consecutius. Estem en una temporada molt il·lusionant. Fa tres anys que arribem a la final de la lliga i això té molt de mèrit. També hem de dir, però, que fa dos anys que no superem la primera fase de la Copa de la Reina. Tenim diversos escenaris oberts. Al final, l’objectiu de l’equip és lluitar per totes les competicions, arribant, si pot ser, a totes les fases finals.
També serà l’any de la seva estrena a l’EHL. Sí. Aquesta classificació em fa moltíssima il·lusió. Poder ser entre els millors equips a Eindhoven serà genial.
El seu rival a vuitens serà el Railway Union irlandès. Com el valora? No coneixem molt el rival. Ja hi haurà temps per analitzar-lo. Però he jugat moltes vegades contra la selecció irlandesa i és un bloc molt dur i molt físic. Potser no són de les millors a nivell tècnic, però a l’Atlètic sempre li costa més enfrontar-se a aquesta mena de rivals. El nostre estil de joc és més tècnic. Hem evitat rivals com l’SCHC o el Mannheimer. Si passem, el Düsseldorfer alemany serà el nostre rival. Arribar-hi ja seria una gran fita. Però no serà gens senzill eliminar a les irlandeses.
Quin és el seu somni com a esportista? A nivell individual, m’agradaria seguir optant a medalles als Jocs Olímpics, Mundials i Europeus. A nivell de club, aquest any volem fer història. M’encantaria contribuir a guanyar una medalla d’or. Ja portem moltes plates.
