La terrassenca resident a Vacarisses Ericka Maseras es dedica a l’atletisme des de fa només quatre anys. Encara sub-23, posseeix la sisena millor marca absoluta dels 100 metres llisos amb 11”42. La vacarissenca, nascuda a Haití, vol ser olímpica a Los Angeles 2028
Per què va començar a córrer? El meu germà Pau és entrenador d’atletisme. Un dia vam sortir a sopar i ens vam reptar a fer una cursa. Em va donar avantatge i no va poder-me atrapar. Allà vam decidir començar. Ho vaig provar i em va encantar.
La seva prova preferida són els 100 metres llisos? És la meva prova reina. També corro els 200 i els 60. De fet, des de l’inici, quan era sub-18 de segon any, em vaig decidir per la velocitat pura. Els 200 em queden un pèl llargs i els 60 un pèl curts.
Els atletes acostumen a començar a competir més joves. Sí, aquest és un tema que abans m’estressava una mica. Les meves rivals han estat tota la vida fent atletisme. Jo he començat tard, però tampoc m’està anant malament.
Competeix per l’Avinent Manresa. Sí. Tinc un contracte amb Joma, que em subministra el material, però a nivell federatiu competeixo per Manresa. La meva primera temporada vaig fer-la a la UAT. Després vaig passar per la Unió Colomenca i ja vaig arribar a Manresa.
Què està estudiant? Educació social a la UAB. Estic al tercer curs i em vull especialitzar en el camp de la diversitat funcional.
Què l’atrau de treballar amb aquests nens? Vaig fer un voluntariat on hi havia nens amb autisme o síndrome de Down. Molta gent se n’allunyava. A mi em passava el contrari. Volia estar amb ells, ajudar-los. Necessiten que els tractis com es mereixen, no amb pena.
És complicat compaginar l’atletisme amb els estudis? Soc una persona molt estricta. M’agrada fixar-me uns horaris i complir-los. Sempre hi ha temps per tot. Quan feia batxillerat, entrenava tres hores i n’estudiava dues. Si t’organitzes bé, pots compaginar-ho perfectament.
Com és un dia normal en la seva vida? Em desperto cap a les vuit. Esmorzo i vaig a la universitat a l’Autònoma fins a la una. Dino a casa, faig la migdiada, faig una mica de feina i a les 4.30 me’n vaig cap a Manresa a entrenar fins a les set. Fem força gimnàstica, a més d’acceleració i sèries llargues. Donem molta importància a la força, sense passar-nos amb els pesos. Com que el meu entrenador és el meu germà, vaig i torno amb ell de Manresa a Vacarisses. Quan arribo a casa, em poso a estudiar, sopo i vaig a dormir. Està tot molt pautat.
Al Campionat d’Espanya “indoor” absolut va ser quarta en els 60 llisos a una sola centèsima del bronze. Va ser una gran cursa, però sempre m’ha quedat el regust amarg de quedar-me a tocar del podi, a només una centèsima. En realitat, la meva progressió en els 60 ha estat molt bona.
Com afronta la temporada d’aire lliure que arriba? Amb el Pau estem fent una mena de segona pretemporada per passar de la pista coberta a l’aire lliure. Ara arriba el Campionat de Catalunya i d’Espanya de clubs de Divisió d’Honor. El pic de forma serà al juliol, al Campionat d’Espanya sub-23 i també l’absolut, a Màlaga. L’any passat, vaig classificar-me sisena d’Espanya amb 11”42 a l’aire lliure a Tarragona. Va ser una de les millors marques espanyoles sub-23 de tots els temps. Crec que puc millorar-la aquest any. Sortia d’una lesió. Vaig començar la temporada amb una marca de 11”65. Em queda un any com a sub-23.
Fins on es poden baixar aquests 11”42? Si em surten les coses bé i em respecten les lesions, puc arribar a 11”30. Tinc la sort de poder anar baixant marca cada temporada. Amb aquest temps podria estar a la final del Campionat d’Espanya i fins i tot aspirar al podi. També vull fer algun 200, que a la llarga ha d’acabar sent la meva prova.
Falten dos anys i mig per als Jocs Olímpics de Los Angeles. Ho veu molt lluny? El meu somni és ser olímpica, sigui en els 100 llisos o en el relleu espanyol de 4x100, que és molt potent. M’agradaria disputar també algun Europeu absolut. Espero poder-me dedicar professional a l’atletisme. Poder viure de l’atletisme.
Quin és el seu somni? Poder ser finalista en els 100 metres llisos en uns Jocs Olímpics. És el somni de qualsevol esportista. Cal anar cremant etapes. Si continuo esforçant-me, penso que ho puc aconseguir.
Com es defineix com a atleta? Corro més per elasticitat que per força. Em va molt millor el llançat que l’acceleració. Em considero una atleta emocional, però també molt constant, de vegades una mica massa exigent i tot. El meu germà és qui més m’ajuda en tots els àmbits. Estem les 24 hores junts i sempre em fa costat, tant a casa com en les competicions. M’aconsella i em calma. Tenir el seu suport i el de la meva família és fonamental per a mi. Formem un gran equip.
