Publicitat
Gent de Terrassa

“El que m’atrau més de fer de pallasso és provocar somriures”

/ Alberto Tallón
Publicitat

Agustí Planas Mestre, jubilat, narrador de contes i pallasso

Ha exercit de mestre, sempre a l’Escola Pia, on va entrar “per ser escolapi”, cosa que no va quallar. Li cridava l’atenció una professió en la qual “veus que pots col·laborar amb el desenvolupament de les persones”. Quan va començar, l’escola de l’època era més autoritària i va arribar “amb la meva guitarra i cantant i aportava una cosa diferent, ni millor ni pitjor”.

Durant quatre anys, va apartar-se del món de la docència i es va dedicar professional a fer de pallasso, de nom artístic Tinet, amb el grup “Pep, Saltimbanqui i Bocoi”, que posteriorment va passar a ser, durant uns anys, “Pep, Saltimbanqui i Tinet”. Després va tornar a l’escola. El que més l’atrau de fer de pallasso “és provocar somriures, en els nens i en la gent gran també”.

Apunta que “no era el graciós de la classe, al revés, jo era molt tímid”. Quan estava convivint amb els companys per ser escolapi “els hi feia bromes i suposo que era una manera de buscar una acceptació de la teva persona per entrar a formar part d’un col·lectiu”.

A l’hora de pujar a l’escenari no ha sigut tímid i admet que rebre l’acceptació del públic és “com una borratxera”. També li agrada fer de narrador de contes. “Ja ho feia des dels disset o divuit anys”, diu. I és molt fan del Pere Calders, “el millor narrador”, afirma.

Tocar instruments com la guitarra, la flauta o l’harmònica i reunir-se amb un grup d’amics amb qui es troba “cada tarda”, són les seves grans aficions. Dedica també el temps a passejar el seu gos.

Publicitat
To Top