“M’entusiasmava molt la llengua i la cultura francesa”

Lluís Paloma, mestre jubilat

La seva primera feina va ser a l’AEG. “Vaig entrar amb bon peu i el cap de personal em va agafar a l’acte. Es veu que li vaig caure bé”. Li van proposar anar canviant de departaments, per saber com funcionava tota l’empresa. Com que feien jornada intensiva, a les tardes estudiava a l’Institut Francès de Barcelona. I també va fer-ho a l’Institut Catòlic de París. Fins que el Pare Almirall, li va dir: “Vostè té vocació de mestre, i s’ho ha de pensar això”. I va prendre la decisió d’entrar a l’Escola Pia com a docent, l’any 1963, on ensenyava francès. Allà va ser director del primer COU de la història, que “va ser gràcies al Pere Rajadell”, un mestre del mateix centre. Recorda la figura del rector Josep Maria Ollé, “el millor capellà que he conegut mai”. “M’entusiasmava molt la llengua i la cultura francesa”, explica, si bé, va tenir clar que l’anglès (idioma que també coneixia) havia de ser la llengua estrangera obligatòria. Paral·lelament, també feia classes a Cultura Pràctica (ara Creixen Terrassa), a les tardes, on també va dirigir el Batxillerat i va deixar l’Escola Pia. Tot i això, defensa que “les classes eren millor al matí que no pas a la tarda, que eren més feixugues i la gent s’adormia”. De tots els seus anys de docent, ressalta que “he tingut grups extraordinaris de gent”. Li agrada caminar, però “no puc abusar”. I també viatjar. Ha anat moltes vegades a París, però diu que “Nàpols, per mi, és una ciutat emblemàtica. És una ciutat bruta, però és molt maca”.