“El que aprèn més fent classes i ensenyant és el professor”

Jordi Figueras, músic, organista i metge

El seu pare era metge i la seva mare tocava el piano. I aquestes dues disciplines són les que han marcat la seva vida. “El meu pare era un gran melòman i tenia molts discos i a casa sempre se sentia música”, recorda. Aquesta preferència per l’orgue va arribar-li per part d’una tieta-àvia que “per Sant Jordi, una vegada, va comprar una partitura de la Tocata i fuga de Bach, l’obra més famosa per orgue i, “gràcies a això, m’hi vaig aficionar”. Va formar-se musicalment i, a la vegada, estudiava Medicina. El seu camí en l’orgue, molt lligat a les esglésies, el va iniciar a la Sagrada Família. “Hi havia una mancança, perquè a la Guerra Civil se’n van cremar molts”. Una de les feines que es va haver de fer va ser “impulsar la construcció de nous orgues”. “Cada orgue és diferent i, si no el coneixes, t’hi has d’adaptar. Aquesta és la gràcia i tocar-ne un que no coneixes, té la seva emoció”. Ha exercit de professor al Conservatori de Terrassa durant 37 anys, i, d’aquesta etapa, explica que n’està molt satisfet. “El que aprèn més fent classes i ensenyant és el professor”, afirma. En finalitzar la carrera de Medicina, es va especialitzar en Traumatologia. “Vaig fer la residència a la Mútua i en acabar vaig tenir una plaça a Vilafranca del Penedès”. Va fer, diu, “més la part assistencial” que la quirúrgica. “No he tingut temps de tenir moltes aficions”, assegura. La música, i més concretament, els orgues, han ocupat i ocupen molta part de la seva vida. Tot el que pot, ho dedica a la seva família.