“A l’arquitectura has d’imaginar coses i després les ha de realitzar”

Carles Escudé, arquitecte

L’arquitectura li ve de família. Lluís Muncunill era el seu avi. I l’Ignasi Escudé, el seu pare que, diu, “era boníssim i va fer tot el Passeig, l’AEG o el Cinema Rambla”, diu. Els seus familiars li deien, de petit, que em reservaven el despatx del meu pare. L’arquitectura és un món on “has d’imaginar coses i després les has de realitzar”. També li agrada la sociologia i es va formar en Urbanisme. Va estudiar tres cursos de Filosofia i tres d’Econòmiques. Una de les seves feines destacades va ser el de la zona olímpica de la ciutat, de cara als Jocs Olímpics de 1992. “Va ser molt divertit”, recorda. Ha fet altres remodelacions i construccions, i l’arquitectura que li fa més el pes és “la racionalista”. Explica que és de l’escola de l’Antonio Coderch, que és “una arquitectura a la vegada antiga i moderna”, amb tocs minimalistes. “És doble, nòrdica i mediterrània a la vegada”. Considera que a Terrassa s’han fet les coses bé, però creu que “l’arquitectura s’ha diluït una mica” i ha faltat una mica d’intervenció en els barris. “Terrassa era un poble i no té edificis històrics, de l’Edat Mitjana o Neoclàssics”. Va ser un dels fundadors de la Jazz Cava i diu que, per ell, “el jazz representa el ritme i la llibertat”. Va provar de tocar el saxòfon, però “costa molt de fer sonar i no sabia solfeig, i ho vaig deixar”.