“El diàleg i la concertació són essencials en tots els àmbits”

David Garrofé, director general de Binillum

Estudiava a la vegada Dret i Econòmiques, si bé només va acabar la primera de les dues carreres. No ha exercit mai com a advocat i, per la seva activitat, “la gent es pensa que soc economista”. “Eren carreres com molt versàtils i, en aquell moment, t’obrien moltes portes” i no era molt complicat trobar feina. L’any 1987, recentment acabada la carrera entra com a secretari general de la patronal Cecot, on ha estat durant 34 anys i mig. “He après molt a nivell professional de molts sectors” i s’ha hagut de relacionar amb molts polítics i molts governs, el que l’ha induït a “valorar molt més a les persones que no pas a les idees”. “Ha estat una feina molt creativa. El món de l’empresa és il·limitat i dona molt de si” i comenta que durant tots aquests anys “he vist de tot i la importància de la bona política”. Elogia, especialment, “les polítiques d’escoltar molt i no tenir por” i assegura que “la concertació i el diàleg són essencials en tots els àmbits”. La relació amb l’administració considera que “és bona”, però el problema és que “és poc àgil i tendeix a la paràlisi”. Assegura que “s’autoprotegeix en excés i sent massa el soroll” i lamenta que, en el sector públic, “sempre es decideix en calent”.

Una etapa diferent

Va deixar la Cecot per anar a l’empresa familiar. “Ara és una etapa diferent i t'adones que ningú és imprescindible, que hi ha molt talent, i que puc ajudar a transformar moltes coses” i això l’il·lusiona molt. “M’agrada fer que els somnis siguin realitat i que les coses passin”, afirma. Col·labora amb moltes entitats sense afany de lucre i gaudeix tant amb un projecte “profit” com en un “no profit”. Els diners han de tenir un propòsit i acumular per acumular, diu, “és molt poc suggerent i si acumules, és per fer més projectes de més impacte i que portin valor col·lectiu”. Ha visitat fins a 53 països de tot el món i fa vint anys que, cada dissabte i cada diumenge, va a Sant Llorenç a caminar. “Hi vaig ben d’hora, que és quan no trobes a ningú”. També li encanten “les rocalloses” dels Parcs Naturals del Canadà, un paratge especial. A més de caminar i la natura, li agrada molt anar a pescar amb mosca. “Ho he fet per tot el món”, explica. La música també és una de les seves aficions preferides, concretament, “la clàssica i el gòspel”.