“No entenc una obra de teatre sense un punt d’humor”

Òscar Muñoz, actor

El món del cinema, diu, ja li venia de sèrie pel seu avi, Joan Casamada, un històric del sector a la ciutat, si bé, l’interès per ser actor va ser veient una funció de Pedagogia de l’Espectacle i, després, a l’institut, va fer un taller de teatre. “Llavors, jo tartamudejava i, quan pujava l’escenari, deixava de fer-ho i era un bon senyal”, explica. Ha fet de tot, teatre, sèries i pel·lícules, i apunta que “la meva base és molt teatral” i en acabar els estudis a l’Institut del Teatre, va treballar amb l’Oriol Broggi en diverses obres i amb això va anar agafant taules. Creu que ara els inicis són més complicats “si no tens la sort de trobar a algú amb qui fer els primers passos”. “Ara tinc una tendència de fer més cinema i televisió, però no em quedaria amb un gènere o amb un altre”, apunta. El que fa interessant a un treball a la seva professió, afirma, “no és el gènere, si no el projecte”. És un món complicat i amb molta competència i admet que, en moments puntuals de la professió, en què “et planteges fer una altra cosa”. La seva carrera, pel que fa als registres, “m’ha portat més cap al drama” i, de comèdies, recorda, “no n’he fet gaires”. Diu que “no entenc una obra de teatre sense un punt d’humor, per molt dramàtica que sigui” i assenyala que fer guions és una tasca que “no m’ha interessat gaire”. En les seves hores lliures, diu que li agrada la música, llegir i fer esport. Surt a córrer dues vegades a la setmana. També és aficionat a la bicicleta i, especialment, a “fer viatges llargs, amb alforges”.