“No sé per què, però vaig tenir clar que volia tocar la trompeta”

Ramon Figueras Alsius, trompetista

El seu avi era molt melòman i el seu pare també va heretar aquesta afició. A casa va començar tocant el piano i li agradava “perquè era l’instrument de casa”, si bé tenia ganes de tocar-ne un que “es pogués portar” i fer-ho amb més gent. I, “no sé per què, però vaig tenir clar que havia de ser la trompeta”, recorda. Va formar-se en diferents centres, mentre estudiava Magisteri Musical, i va començar a tocar els caps de setmana. Feia moltes coses i va arribar el punt d’inflexió quan va decidir anar a Noruega a fer l’Erasmus. “Allà vaig com aprendre a estudiar i vaig estar moltes hores amb l’instrument” i va tenir clar que es volia dedicar a la música. Després va tornar-hi per dos anys més. “Allà tenen una pedagogia molt interessant en el món del vent-metall i va suposar una altra visió”, diu. En acabat va estar tres anys a Suècia, treballant a una orquestra. La seva etapa a l’Escandinàvia la qualifica de “molt rica”. Més tard, es va incorporar al grup “Doctor Prats”, que va agafar molta empenta i que “funciona molt bé”. Això li va donar estabilitat, però també fa altres coses, tocant amb diferents orquestres. Per tocar la trompeta, afirma, “t’ha d’agradar l’instrument i no cal tenir molta bufera, al contrari, més aviat és controlar la sortida de l’aire. I també hi ha d’haver una voluntat d’aprendre”. Una de les seves aficions és practicar el tir amb arc, un esport del qual destaca la concentració i que també pot ajudar a meditar. També li agrada fer sortides, anar d’excursió i el cinema.