“Soc l’antagonista del bon arquer perquè soc molt temperamental”

Sergi Cebrián Pujol, arquer

El tir amb arc, assenyala, “em resultava curiós i fins i tot atractiu, però no hi parava atenció”. Arran d’una sortida a la Vall de Núria, on es feien diverses activitats, ho va practicar per primera vegada. “Em va anar molt bé i em vaig enganxar molt, perquè quan encertes t’enganxes”, recorda. Llavors, la seva dona, la Marina, li va comprar un arc i des de llavors, ara fa uns onze anys, no ho ha deixat. “Soc una persona extremadament competitiva des de petit”, comenta i agrega que ha practicat diverses disciplines com el futbol, el hockey, o l’snowboard, però accepta que mai s’havia plantejat que es dedicaria a un esport “tan minoritari” com aquest. Va optar per formar-se com a tècnic i va tramitar la llicència federativa per fer de monitor. Afirma que “soc l’antagonista del bon arquer perquè soc molt temperamental i amb ansietat per assolir el que vull i el tir amb arc exigeix acceptació del fracàs i gestionar la frustració i no tenir pressa”. Les qualitats per aquest esport són, a parer seu, “capacitat de concentració, disciplina i metodologia”. Ha passat els últims quatre anys vivint a Suècia per motius de feina de la seva parella i ha aprofitat aquest temps per passar de la modalitat d’arc nu a la modalitat olímpica, que “és més atlètica i exigeix més entrenament i més disciplina de gimnàs”. Li queda poc temps per a les aficions, subratlla. La música li agrada i també fer teatre. Aquest any, explica, farà de Satanàs a Els Pastorets del Casal de Sant Pere i li fa molta il·lusió.