“El pas del temps no s’accepta en les actrius i ho han d’amagar tot”

Àngela Monge, actriu i docent

“Volia ser mestra, astronauta, metge, arquitecta, monja, policia i de tot fins quer vaig descobrir que volia ser actriu”, evoca. I un dels grans motius era perquè “em fa molt feliç fer riure a la gent”, si bé, afegeix de seguida, que “el drama també m’agrada”. Diu que “transmetre a la gent, explicar històries i que arribin em fascina”. Ha fet una mica de tot, però és el teatre el que més l’atrau. “És quan tens el contacte real amb el públic i ho vius tot, si marxen, si s’ho passen bé o si s’enganxen”, assenyala. Detalla que no sempre és una professió amb molta estabilitat i apunta que “la cultura no interessa i que la gent pensi”. Comenta que “el pas del temps no s’accepta en les actrius, ” i afirma que “la dona ho ha d’amagar tot, les canes, si té arrugues, si després del part li ha quedat panxa o la cel·lulitis”. És una lluita “contra el pas de la vida i no hi ha molts papers per a dones de 40 o 50 anys”. No ha treballat en cinema professional i “potser aquesta és la meva espina”. Es va formar com a mestra, “gràcies als meus pares”, que quan va dir que volia ser actriu van dir-li que estudiés. Actualment, treballa a l’escola Bisbat d’Ègara, on exerceix de tutora de l’aula d’acollida, amb infants nouvinguts al sistema educatiu català. Es tracta d’una feina en la qual diu que se sent molt còmode. Una de les seves aficions és pintar, si bé ara no la practica tant com abans. En aquests moments, està aprenent ceràmica i també s’està formant en la disciplina de les teles acrobàtiques.