“És igual un manyà que un artista, cadascú té les seves habilitats”

Xavi Corral, artista multidisciplinar

Admet que ha passat “per milions de grups”. El primer va néixer a l’Escola Pia, de nom “Esquizofrenia”, que anava a actuar per instituts. L’afició de la música “l’he portat de sempre”, fent de cantant. Va estudiar Història de l’Art, però ho va deixar per la música i la seva feina, que és la mateixa de sempre. Ara exerceix com a cap de compres. “Tot sempre ha estat més o menys amateur”, recorda, encara que quan estava al grup “Los restos del naufragio”, van entrar a una discogràfica i van editar una maqueta i un CD. “La base era el rock, però he anat cantant estils diferents perquè soc bastant eclèctic”, explica. Continua en actiu i forma part d’un trio acústic, que s’anomena “The Invisiblemens”, amb els quals ha gravat dos CD, i canta versions amb la formació “Hey Canallas”. Sobre si li hauria agradat viure de la música, diu que “no sé si m’hauria agradat moure’m en una situació com aquesta” i afegeix que “considero que és igual un manyà que un artista, cadascú té les seves habilitats i tinc una consciència bastant obrera de les coses i ningú és més que un altre”. També es dedica a la pintura i transforma escultures. Aclareix que no pinta de manera usual i barreja la pintura i el “collage”. “De sempre m’havia agradat i de petit dibuixava, però ho feia per a mi mateix”, apunta. “Tinc dona i dos fills”, explica. Un és infermer i l’altre ha estudiat Belles Arts. “Estic molt orgullós d’ells com a persones”, afirma. De la seva parella, la Núria diu que és “el meu puntal de tots aquests anys”