“Córrer és una filosofia de vida i la meva vàlvula d’escapament”

Josep Boada, advocat i atleta

No va ser fins quan tenia 28 anys, no va començar a córrer. Un amic del club Corredors de Fons de Viladecavalls, l’Artur Portero, li va dir d’anar amb ells. “Vaig acabar destrossat, però em va entrar la droga al cos” i, des de llavors, ha continuat corrent. Es va integrar a la Unió Atlètica de Terrassa i es va anar engrescant i “em vaig cuidar molt, i feia un sacrifici a nivell de menjar i de begudes”, apunta. Córrer “és la meva vàlvula d’escapament de la feina” i recorda que l’any 2016 va quedar subcampió del Món de marató, en la categoria de més 55 anys, i campió per equips, a Austràlia. “M’agrada competir i fa il·lusió pujar a un podi i quan vas a aquests campionats hi vas per mirar d’estar el més a dalt possible”. No es posa límits i vol córrer “fins que el cos aguanti”. Creu que “és una filosofia de vida i quan surt a córrer “és la meva hora”. Va tenir molt clar de sempre que volia ser advocat, tot i que a la família no hi havia cap antecedent. “És una feina amb els seus al·licients” i comenta que de sempre està en el torn d’ofici i és el responsable d’aquesta àrea al Col·legi d’Advocats de la ciutat. És una carrera de moltes sortides, però li agrada moure’s en el món judicial. Està molt implicat en els drets humans. “Soc molt sensible en aquest tema i crec que hem anat enrere en moltes coses”, afirma. Fora de l’advocacia i de l’atletisme, assegura que no té grans aficions, llevat de veure alguns esports per la televisió, com el futbol. Córrer i la feina li omplen molta part del seu temps.