“La política mai arribarà a la societat perquè a la mateixa política no li interessa”

Joel Codina, creatiu

Avisa que “no em sé identificar en res” i apunta que “he descobert, fa poquet, que crec que em puc catalogar com a un creador”. La mort del seu pare, quan ell tenia 16 anys, el porta a haver de començar a treballar de molt jove i, per tant, no es planteja tot allò de “què seré o què faré”. El seu pare havia tingut relació amb el món del grafisme, recorda, i comença a estudiar a disseny gràfic, però “no hi acabo de confiar i no m’agradava gaire” i, tot i que, amb qui era la seva companya, creen una empresa del sector. Després de conèixer i fer amistat amb Toni Aira, es va iniciar en el món de la imatge a la política. “Allà és quan començo a tastar la fotografia, però anava molt perdut”, comenta. Després passarà per la conselleria de Vicepresidència, que ostentava Pere Aragonès, ara president de la Generalitat, també treballant en temes d’imatge. Allà, diu, va tenir per primera vegada la sensació de ser un fotògraf, si bé, insisteix, “mai m’han agradat les etiquetes”. Posteriorment, treballarà amb Marca Pascal, secretaria general de Partit Nacionalista de Catalunya i, més tard, amb Gemma Geis, consellera de Recerca i Universitats. Explica que ha après “a base de bufetades”. Aquest any ha publicat la seva primera novel·la, una mena de ficció, però amb experiències autobiogràfiques, i que va titular “Sortiu i rescateu-vos”. Allà parla de tot, de feina, de la seva vida, del Barça, de morts i altres. Va viure de prop el procés “des de molts fronts” i diu que “he tingut la sort de veure moltes coses, però sent un espectador” i creu que “cadascú té la seva veritat”. “Entre la gent de la política i la gent del carrer que treballa, les realitats són molt diferents i estan desendollats” i “la política mai arribarà a la societat perquè a la mateixa política no li interessa arribar-hi”, manifesta.