“A la fisioteràpia potser li falta una mica de reconeixement”

Alexandra Cívico, fisioterapeuta

Una lesió a l’espatlla del seu pare la va er plantejar estudiar per a fisioterapeuta, amb la idea de poder ajudar-lo. En principi, semblava que es decantaria pel vessant més de traumatologia, però finalment s’ha especialitzat en “sòl pelvià”. D’aquest camp la va atraure “la connexió d’aprendre del nostre propi cos i aquest tabú que tenim de què és ser dona i què és la menstruació i altres problemes que els donem per fets”. Va començar a fer pràctiques i va comprovar “la gratitud, perquè a vegades són temes molt més íntims i generes una confiança amb la gent a què tractes”. També tracta en altres afeccions, però la seva principal tasca està relacionada amb el sòl pelvià. “A totes les feines sempre hi ha un camí que t’agrada més o que ets més expert i has de focalitzar-ho” cap allà. La fisioteràpia és una disciplina que ha evolucionat molt i diu que “potser, aquí, li falta una mica de reconeixement”. Creu que queda camí per fer i recorda que en la seva professió “hi ha moltes especialitats i, per norma general, s’entén que saps de totes les patologies”, però l’especialització és a l’ordre del dia. Després de diverses feines, ara fa un any que s’ha posat pel seu compte. Està satisfeta d’haver fet aquest pas. “Soc jove i vaig pensar a intentar-ho i moure’m com jo volia”, assegura. Anar a la muntanya, “sobretot per meditar i prendre el sol” una estona, són algunes de les seves aficions més marcades. A més, també té predilecció per la lectura i els esports.