“Els jocs de rol són com una mena d’artesania social”

Jose Lomo, autor de jocs narratius

Va estudiar Disseny Gràfic, si bé la seva primera formació inicial va ser de tècnic de laboratori, però “quan vaig començar les pràctiques vaig tenir clar que allò no era per a mi”. En canvi, el disseny gràfic “era un camí intermedi per fer servir la meva creativitat”. Després d’un temps treballant en aquest sector, es va passar als jocs de rol. Estava en el món de la publicitat, si bé va adonar-se que “escrivia coses que no m’interessaven”. Actualment, treballa per a l’empresa Nosolorol. Abans “m’havia autopublicat alguns jocs meus” i recorda que el primer joc de rol digital a Espanya “el vaig publicar jo”. Una de les seves creacions, basada en un thriller, va cridar l’atenció d’aquesta empresa, que li va proposar publicar-la a paper. Opina que els jocs de rol “estan vivint ara la seva època més daurada” i sèries com “Strangers Things” hi han col·laborat. “Als Estats Units, els ‘youtubers’ que fan partides de rol en línia són els més vistos”, afegeix. Hi juga des dels 13 anys i diu que, amb el temps, “veus que són com una mena d’artesania social” perquè et reuneixes amb gent moltes hores i “és com la sensació del teatre però participant”. També es dedica, esporàdicament, a escriure guions per a videojocs. L’últim ha estat “Drácula. Rastro de sangre”, del qual està molt satisfet. Córrer, sobretot per la muntanya, activitat que assegura que “m’ajuda a desconnectar”. A més, li agrada llegir i també escriure, especialment, contes per a adults.