“No s’ha de publicar tot, perquè hi ha coses que no valen la pena”

Antònia Carré-Pons, lectora, escriptora i editora

L’any 2021 va crear Cal Carré, “una editorial artesana que recupera el nom de la carnisseria que hi havia al carrer d’Arquimedes”, explica. Es va formar en Filologia Catalana perquè “m’agradava molt escriure i llegir i aquesta era una bona manera d’obrir portes”. De petita ho llegia tot, recorda. Quan va acabar la carrera, “m’havia de guanyar les garrofes” i va ser professora d’institut durant molts anys. “El contacte amb la gent jove m’agrada i crec que podem aprendre molt dels joves”, opina. S’ha dedicat molts anys a la docència i encara ho fa la UOC, tot i que admet que “no vaig estudiar per ser docent, sinó perquè m’agradava molt la literatura i tinc molt clar quin és el meu país i la meva llengua” i per això va optar per la Filologia Catalana. L’any 2001 va publicar el seu primer llibre, “I què faràs ara, Clara”, una novel·la juvenil. Després ha escrit llibres d’altres gèneres. “No s’ha de publicar tot allò que s’escriu, perquè hi ha coses que no valen la pena”. Considera que “les coses s’han de deixar reposar un temps llarg, si pot ser un any, i després t’ho has de tornar a mirar” per si pot interessar. Continua escrivint i l’any passat va publicar “El llibre d’Elionor”, el seu últim treball, i ho va fer a una altra editorial. “El que no faré serà publicar ficció a la meva editorial, em sembla lleig”, comenta. No està a favor de l’autoedició. “S’han de passar uns filtres i els filtres te’ls dona la gent externa. Com que tothom parla, tothom es pensa que pot escriure i escriure és més complicat que parlar”, diu