Va estudiar Enginyeria Industrial i explica que “el meu pare era enginyer tècnic” i ell tenia inquietuds semblants i era “dels nanos aquells que agafava el cotxe d’escalèxtric i el desmuntava”. Mentre estudiava va fer pràctiques a diferents empreses i, en acabat, va començar a fer classes a l’Escola d’Enginyers de la ciutat, “primer de tècnic de laboratori, i després ja de professor en el departament d’enginyeria elèctrica”.
Més tard, “vaig canviar a enginyeria electrònica”, afegeix i, en l’actualitat, fa classe de circuits electrònics i d’algunes optatives. A més, és secretari acadèmic de l’equip directiu, al qual pertany des de l’any 2004. “Des d’aleshores m’he cuidat de tots els projectes d’estudiants que es fan aquí”, detalla. En això, afirma que “som com un referent, és com una senyera” de l’escola industrial.
Explica que, d’ençà que va començar a fer classes, l’alumnat ha canviat en molts sentits i opina que “l’ensenyament, en general, i l’universitari també, està en un moment de transició profunda, en crisi en el sentit clàssic de la paraula” i l’aparició de la intel·ligència artificial fa que hi hagi preguntes que necessiten resposta: com ha de ser l’ensenyament, i en el seu cas, l’ensenyament universitari. “És un interrogant gran que hi ha ara, i que no està resolt, i és un punt de preocupació”, declara.
Diu que a l’escola estan fent “sessions de com integrar la intel·ligència artificial” i l’assistència és molt alta, ja que és un tema que preocupa i no es troba la resposta, de moment.
