“La poesia és com una mena d’exploració d’un mateix”

Empar Sáez, metge i poeta

La seva professió és la de metge i exerceix “d’especialista en anatomia patològica, que és una especialitat mèdica, de laboratori, que és poc coneguda, i es tracta de fer l’estudi de les biòpsies i fer el diagnòstic de les malalties del tumor, si és benigne o maligne”, explica. Treballa al Parc Taulí de Sabadell. Però la seva gran passió és la poesia, tot i que s’ha incorporat en aquest àmbit “de gran”. “Havia pensat, faràs un curset de poesia” i va ser a través del seu home, que escrivia des de sempre, que va començar al web “Relats en Català” i “així és com vaig començar a escriure poesia, abans no havia escrit res”, assegura. A poc a poc, es va dedicar a la poesia “d’una manera més seriosa, més ambiciosa, potser, en el sentit de voler fer-ho bé i a llegir més poesia, que no era el que més llegia i ara llegeixo més poesia que una altra cosa”, detalla. Diu que a la poesia “no pots triar i has de ser fidel a la teva veu i al que et surt. I la meva poesia és molt intimista i veu molt del simbolisme, potser una mica hermètica”, subratlla i afegeix que “la poesia és com una mena d’exploració d’un mateix, de coneixement del món a través d’altres vies”. Veu certs lligams entre la medicina, i més en concret, la ciència i la poesia. “Entre les ciències i les lletres hi ha connexions molt profundes”, opina. Ha publicat tres llibres de poesia: “Dona i ocell”, del 2012 i Premi Ciutat d’Alcoi, “Quatre arbres”, del 2014 i Premi de Vallirana, i “Òrbita” del 2020 i ara està escrivint el quart.