“No m’agrada pintar per pintar; no és art, és decoració”

Marina Gómez, artista contemporània

Recorda amb il·lusió i nitidesa que “la meva primera obra va ser un rotllo de paper de vàter. El vaig pintar, li vaig posar cotó, i li vaig regalar a la profe. Era com la meva primera obra d’art”. A partir d’aquell moment, i veient que l’animaven ho va tenir ben clar. Va fer batxillerat artístic, a l’Institut Torre del Palau, i allà va aprendre més en profunditat “altres tècniques que a casa no tens l’oportunitat de poder treballar”, assegura. Quan va acabar aquesta etapa, va decidir que volia veure món i va estar un any vivint a Andorra i després tres anys a Zúric. Seguint una mica les paraules de l’artista Egon Schiele sobre que l’artista ha de veure món, diu que “si no tens aquesta oportunitat de veure altres artistes, altres espais, altres cultures, d’alguna forma, l’art que fas queda molt limitat”. Va provar l’escultura i també el maquillatge artístic, però no va tenir recorregut i s’ha centrat en la pintura. L’última feina que ha fet ha sigut un mural a la Cafeteria Origen, dins del Mercat de la Independència. També fa retrats o punts de llibres, però no li agrada limitar-se. “Faig art i allà on pugui ser creativa, allà m’agrada estar”, diu. Li agrada fer obres “maques” i comenta que “soc conscient que a la vida hi ha sentiments tristos també, però no m’agrada transmetre’ls”. “No m’agrada pintar per pintar; no és art, és decoració”. L’any 2015 va ser l’autora del cartell del Carnestoltes de la ciutat. Sobre les exposicions, no està molt convençuda, ja que creu que “t’exposes a les opinions dels altres i et fa sentir vulnerable”