“No pinto i ja està, sinó que reflecteixo el que sento”

Manoli Tapias, pintora de la fibromiàlgia

Fa uns 15 anys treballava a un restaurant quan li van diagnosticar fibromiàlgia i el metge li va recomanar que es dediqués a un hobby i va triar la pintura. “Em va dir que l’anés a veure i li ensenyés el que havia pintat”, comenta. Pintava quadres amb cares tristes i afligides. “Estava traient la meva malaltia en aquelles pintures”, diu. Quan en va tenir algunes, va fer la seva primera exposició, que va titular “Fibromiàlgia, convivint amb ella”. I, des de llavors, ja ha fet 61 exposicions sobre aquest tema. N’ha fet per moltes localitats catalanes i també ha exposat fora, a ciutats com Nova York, Roma o París, i també a Portugal. Però també pinta sobre altres temàtiques i fa sèries, abstractes, d’animals o marines. A les seves pintures incorpora alguns elements, com resina de vidre, una tècnica que diu que ha inventat ella, perquè “no la trobo en cap tutorial”. Ha pintat més de 500 quadres i assenyala que “tinc un recorregut artístic bastant gran”. Diu que “no paro perquè és la meva passió i em poso a pintar i estic hores, hores i hores” i considera que “tinc un sext sentit que em fa vibrar i no és que pinto i ja està, sinó que reflecteixo el que sento”. Mai havia pintat de petita i opina que “és una cosa que ja duia a dins”. No té com a objectiu vendre els seus quadres, però a vegades li encarreguen algunes feines. A l’octubre estrenarà una exposició sobre “la violència en tots els seus continguts”. Hi haurà uns 24 quadres que, cadascun, “parla d’un tipus de violència” i amb un text explicatiu