“Llegint és com s’aprèn més i és fonamental per escriure”

Ferran d’Armengol i Galceran, escriptor

Després d’una pila d’anys treballant en el sector bancari, va jubilar-se i va reprendre una afició que ja tenia de petit. Tot i que al seu pare no li agradava que escrivís, “feia poesia, el típic de l’adolescència, i escrivia contes de fantasia perquè m’agradava”. Més tard, va descobrir que el seu pare també havia escrit i, potser, aquesta “dèria” la portava de sèrie en els gens. Va diversos cursos de relats a l’Ateneu Barcelonès i amb altres companys van crear un grup, “Setze Petges”, que van escriure tres llibres plegats. Fins a l’any 2015, en què un editor li va demanar un relat d’una criatura mitològica, “la que tu vulguis i si m’agrada, te’l publico”, li va dir. I va triar la Mulsosa, una criatura que existeix i que està inclosa en el “costumari català”. I li van publicar en “una antologia de mitologia catalana fantàstica”. A partir d’aquí va anar publicant més. Li agrada més escriure “microrelats o relats”, si bé llegeix molta novel·la perquè “és molt educativa, m’ensenya registres i tècniques d’escriptura que també t’ensenyen a les escoles”, apunta. Considera que “llegint és com s’aprèn més i és fonamental per escriure”. Quan se li pregunta per què li agrada escriure fantasia o ciència-ficció explica que “diuen que un escriu perquè no li agrada el que viu i, a la teva manera, fas un món que a tu t’agrada”. Forma part del grup Concili Fetiller, que es dediquen a escriure sobre “mitologia catalana”. Aquest mes ha publicat “El laberint de Noctiluca”, amb una gatilloba com a protagonista.