“Escric de remoure i que la gent pensi una mica o reflexioni”

Neus Elias Agustí, directora financera i escriptora

Escriure un llibre “sempre m’havia voltat pel cap, però mai trobava temps”, per causes com la feina, comenta. I va arribar la pandèmia i va decidir començar a escriure “sobre el que estava passant”, que va acabar sent un llibre que ha publicat, “Un estrany a la nostra vida”. Fet en tres parts. Va parlar amb gent que coneixia que treballava a un hospital, a una residència o que tenien negocis del sector de la restauració. Les històries que va considerar interessants d’aquests testimonis, les ha plasmat en el seu treball. Una part del llibre, apunta, “més o menys són reflexions, pensaments” per part seva. No es veu escrivint ficció perquè “crec que no tinc tanta imaginació”, tot i que afegeix que “tampoc m’he plantejat mai inventar-me una història”. Considera que per escriure novel·les “s’ha de portar a dins” i que “escric més del que em surt a mi de dintre, de sentiments, de remoure, i que la gent pensi una mica o reflexioni”. Amb la tornada a la rutina a la fi de la pandèmia, la feina ja no la deixa temps per escriure, però, no descarta tornar-hi. Curiosament, tot i que escriure li agrada, es defineix com “de números” i la seva feina està relacionada amb aquest camp. Havia fet escrits per “queixar-me i rebel·lar-me”, i els enviava als diaris i, de fet, Diari de Terrassa n’hi havia publicat alguns. L’arqueologia l’atraia molt, però no es va formar en aquest camp. Va començar a treballar i a estudiar de nit i es va treure un màster de direcció financera i en l’actualitat treballa d’això.