La podologia “no va ser un amor a primera vista”, comenta. “M’agraden els animals, havíem tingut animals a casa, vaig començar a estudiar Veterinària, i després vaig veure que no era el que realment jo m’imaginava, i vaig deixar-ho estar”, agrega.
Coincidia que aquell estiu estava jugant en un Campionat d’Europa sub-21 de hockey i el metge de la selecció, el Gil Rodas, li va suggerir que fes podologia i ho va provar i li va anar molt bé. Va estar treballant un temps amb el podòleg Rafael Ávila, que “s’ha jubilat no fa gaire”, i l’any 2016 va obrir el seu propi centre, Clinik Podologia, amb l’objectiu de “fer una podologia una mica diferent del que es feia”, assenyala.
“Està especialitzada en biomecànica esportiva, però tractem totes les patologies del peu i donem una visió integral 360 del que és el peu”, detalla. En podologia tot ha evolucionat molt i explica que “abans estava molt associada amb el tema de tallar ungles i durícies, com el callista, i volia fer una clínica d’innovació tecnològica”. Considera que, amb els pacients, “no només es tracta de treure el dolor, sinó entendre per què apareix” i advoca per la prevenció per evitar problemes en els peus. “Molta gent gran, si en el seu dia s’haguessin tractat, haurien arribat millor a l’edat que tenen ara”, assegura i diu que “si vols estar al dia, t’has de formar”.
“Els peus estan allà baix i mentre van bé ningú es queixa, ningú els dona importància, però són la base del nostre cos, i si el peu no funciona, tot el que hi ha per sobre es descompensa”.
