Isidre Canal Valero, escriptor
Ara té 40 anys i, en fa quatre, li van diagnosticar una artrosi bilateral de maluc, de caràcter degeneratiu. “No havia anat mai al metge, mai m’havia passat res” i, a més, era una persona molt esportista i amb aquest diagnòstic li va caure l’ànima als peus. Primer va rebre medicació fins que, un dia, es va luxar el cap del fèmur i, com a conseqüència, es va trencar la pelvis. I va haver de passar pel quiròfan.
La medicació que li van receptar “té molts efectes secundaris, i en el meu cas em donaven com una vivència massa real mentre dormia. Eren somnis molt lúcids, molt viscuts”, apunta. A partir d’aquí, va començar a fer anotacions que han acabat en el llibre “Ningú caminarà per tu”, que defineix com “un thriller basat en fets reals”. Un llibre “dur, però amb un rerefons molt positiu”.
No havia escrit mai i està molt satisfet del resultat final perquè “ha sortit tant de dins i sense cap mena de pressió i, per a mi, ha sigut com un exercici terapèutic per no seguir-me enfonsant, ja no físicament sinó mentalment. Ha sigut una salvació”, comenta.
Considera que escriure “és una de les formes de llibertat d’expressió més grans del món” i et permet “expressar tot el teu món de dins sense que ningú et jutgi”. En definitiva, apunta, “un llibre et pot agradar o no, però està fet amb llibertat, i això m’omple”.
Està preparant un segon llibre que tindrà per títol “L’odissea de Luca”. “És com un “spin-off” del primer, perquè el Luca surt anomenat”, diu. Espera que, l’estiu de 2025, es pugui publicar.
