“Es pot combinar el projecte personal amb el treball d’equip”

Nil Vilanova, bomber i fuster

A les campanyes d’estiu havia treballat com a bomber i, finalment, va veure que era el que li agradava i va fer les oposicions i ara forma part del Parc de Bombers de Terrassa. En especial, li agrada perquè “és una feina d’equip”. Apunta que “quan estàs fent pràctiques aprens molt i hi ha una molt bona convivència amb el grup” i li agrada combinar-ho “amb la part més seriosa” de la professió. A part d’aquest treball, com a gran afició, fer de fuster. “No he estudiat mai fusteria ni he treballat mai en un taller, però és una cosa que realment jo crec que portava dins”. Va conèixer un fuster jubilat i li va dir que li agradaria aprendre l’ofici i li va dir que ell li ensenyaria. “Aquest home portava l’ofici molt a dins, realment, i vam estar com 4 o 5 anys quedant a estones lliures, i em va donar les bases de l’ofici. I va començar en el garatge de casa seva. Durant tres anys s’hi va dedicar professionalment, fent una mica de tot. Ara, és una afició de la qual li agrada “la part més artesana”, elaborant els objectes “des de zero”. Reconeix que és un cul inquiet” i que té molts fronts oberts. “Tot el que m’agrada intento donar-li un espai i tirar-ho endavant i així em vaig descobrint a mi mateix i tiro endavant tot el que porto a dins”. De tot plegat ha après que “es pot combinar el projecte personal amb el treball d’equip”. Es va formar en Filosofia “perquè tenia un professor molt bo” a batxillerat, però no ha exercit mai. “M’agrada més en l’àmbit personal que no pas professional”. De primera opció havia posat INEF.