“No puc tancar la porta. Més que cèntims, la botiga em dona vida”

Ferran Priego, propietari de la botiga Tot Roba

“Estar amb la gent i vendre” sempre ha sigut el seu. Quan tenia 14 anys, després dels estudis, va començar a buscar feina i va aterrar als Frànkfurts de la Casa Vallès, al carrer dels Gavatxons. Un temps després, va treballar amb un contractista, va passar a una empresa de pintures i va tenir dues parades al mercadal de la Sagrada Família, “una de celler i l’altre de llibreria”. L’any 1986 va decidir obrir una botiga de roba i fins ara. El seu nom és Tot Roba i el va agafar d’una d’Esparreguera que havia tancat que va veure a casa d’uns familiars. “Terrassa havia sigut tèxtil i jo havia viscut aquesta època i vaig pensar que seria una bona idea”, diu. Recorda que, llavors, es venia la roba a metres, cosa que ha quedat només per a les banderes. Tot i que ja podria estar jubilat del tot, encara continua obrint la botiga cada dia. “M’agradaria jubilar-me, però no puc tancar la porta. Més que cèntims, la botiga em dona vida”, assenyala. Li agrada tractar a la clientela “com si estiguessin a casa” i els regala un bombó. Opina que el comerç de proximitat “ha de compartir amb la gent” i a la botiga, depenent de com li va la cosa, “és com un termòmetre de com va la ciutat”. Té articles “d’empreses catalanes i és un producte bo i de qualitat, que és el que vol la clientela”. Els seus pares eren de Nueva Carteya (Còrdova) i tota la família va venir a Terrassa l’any 1945 i ell va néixer aquí. “Quan el meu pare va veure Catalunya, va dir: ‘Això és diferent, és una altra cosa’, i va voler venir aquí”.