“Cantar al carrer és una forma de vida i un destí”

Jeffer Poveda, cantant del carrer

És d’origen colombià, concretament de Bogotà, i explica que “el que em va obrir la porta a la música va ser el teatre”, si bé també li agradava el dibuix. Durant set anys, va ser funcionari públic, treballant per al procés de pau de la presidència de la República amb les FARC. Quan hi va haver un procés migratori de veneçolans cap al seu país, molts cantaven pel carrer i va fer amistat amb alguns d’ells. “Em van ensenyar molt, en particular el meu amic José Gregorio, a guanyar-me la vida cantant al carrer”, recorda. En especial, cantava òpera, que “té aquesta característica que és una mica universal. Molta gent no sap el nom d’un tema, però el coneix”, apunta. Tenia previst marxar un temps a Austràlia, però va arribar la pandèmia i li van suggerir anar a Amsterdam. Més tard, va marxar a Bèlgica i, finalment va aterrar a Madrid, però va acabar a Barcelona. “Aquí vaig trobar una mena d’impuls per cantar en els carrers” sense embuts, ja que al principi ho feia amb una màscara. Va arribar al Vallès Occidental i a Terrassa, on “he trobat molta estima per part del públic” i elogia el programa “Terrassa Vibra” per poder cantar en els carrers sense traves. “L’art, en el carrer, existeix, i forma part de la cultura”, manifesta, i afirma que cantar al carrer, per a ell, “és un projecte artístic, una forma de vida i un destí”. Està amb la Coral Belles Arts de Sabadell preparant la seva intervenció a l’òpera “Push!”, que s’escenificarà el dia 26 de gener al Teatre La Faràndula. Amb Òpera Terrassa va fer Carmen.